Papilionàcies
Melilotus alba Medic.
Nota. Feu clic als noms populars per mostrar al mapa els municipis on s'han mencionat. Els valors entre parèntesi corresponen al nombre d'informants que n'han parlat.
Notes sobre els fitònims
Posem en cursiva totes aquelles entrades que pertanyin a una llengua diferent del català, i indiquem tot seguit el nom de l’idioma en qüestió entre parèntesis, com ara “bedoth (occità aranès)” o “uva de gato (castellà)”.
Si només una part de l’entrada és en una llengua diferent del català, fem el mateix amb aquella part: en cursiva, seguida del nom de l’idioma en qüestió indicat entre parèntesis, com, per exemple, “judío (castellà) de garrofer (peu mascle)”, “herba de mal de reins (francès)”, “tomata dels tres cantos (castellà) (raça)”.
Quan una denominació és híbrida entre dues llengües, la marquem amb un asterisc, com en el cas d’“abriülls*”, “alcornoc*”, “bresquillero*”, “curalotot*” o “pendientets* de la Mare de Déu”.
En alguns casos, trobem que, malgrat que, tècnicament, una planta pot tenir un nom diferent del seu fruit (posem per cas “caquier”, “carabassoner” o “carabassonera”), sovint la planta pren, metonímicament, popularment el nom del fruit per a ésser designada. Serien casos que recollim com els de “caqui” i “caqui (fruit); el mateix amb “carabassa”, “carabassó”, “albergínia” i d’altres. Hem volgut mantenir els que van acompanyats de “(fruit)” i els que no, segons la font de buidatge, perquè en molts casos (en els quals no indiquem “fruit”) el nom del fruit es refereix a la planta sencera.
El corpus de noms consigna bàsicament les formes singulars dels noms recollits, encara que fossin dits en plural, la qual cosa és freqüent en converses (una persona informant pot dir “això són ortigues” o “les malves van bé per a la tos”). S’ha deixat la forma en plural quan el plural era considerat necessari, en el sentit que no depèn de si se n’esmenta una o més unitats, sinó que el concepte recollit en el nom en qüestió es forçosament en plural. En són exemples “arracades de la Mare de Déu”, “bolletes del Bon Pastor”, “centflors”, “centfulles”, “cincvenes”, “conillets”, “gossets”.
L’ús del guionet en fitònims constituïts per mots composts, s’ha fet d’acord amb la normativa en casos com “herba-sana”, amb guionet, i, “herbamel”, sense. Per analogia amb “cama-roja” i “espina-xoca”, s’ha escrit “herba-roca”, “herba-roja” i “herba-xoca”. En els casos en què els formants del mot compost ens han semblat clarament independents, hem escrit els dos termes separats, com “herba fetgera”, “herba setge” i “herbeta bona”.
Atès que en aquesta base de dades és una eina divulgativa, hem renunciat a mostrar els noms en transcripció fonètica, la qual cosa ens ha fet mantenir alguns mots apartats de la grafia normativa per a mostrar variants de pronunciació, com ara, per exemple, “fonoi” al costat del normatiu “fonoll”.