Cercar reports d'usos alimentaris

Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris




23.180 coincidències amb els filtres actuals

Melissa officinalis L. (Labiades)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Melissa officinalis L. (Labiades)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Matricaria recutita L. (Compostes)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Inflorescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Matricaria recutita L. (Compostes)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Inflorescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Laurus nobilis L. (Lauràcies)
Copons ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Com a condiment fan servir llorer, romaní, farigola, i orenga.
Laurus nobilis L. (Lauràcies)
Copons ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Com a condiment fan servir llorer, romaní, farigola, i orenga.
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Copons ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a menjar.
Observacions: N'hi havia i encara en tenen, però ara s'han d'ensulfatar. A tots es camps hi havia un anoguer, sobre tot a la Segarra, els tenien per a fer ombra al bestiar, perquè l'anoguer fa una ombra molt fresca.
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Copons ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a menjar.
Observacions: N'hi havia i encara en tenen, però ara s'han d'ensulfatar. A tots es camps hi havia un anoguer, sobre tot a la Segarra, els tenien per a fer ombra al bestiar, perquè l'anoguer fa una ombra molt fresca.