Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Quercus humilis Mill. (Fagàcies)
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Quercus humilis Mill. (Fagàcies)
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Quercus humilis Mill. (Fagàcies)
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Tremp ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Quercus humilis Mill. (Fagàcies)
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Glans utilitzades com a aliment tardoral per als porcs. Per temps passats, en l'alimentació dels porcs criats a casa, les glans de roure (Quercus sp.) i d'alzina (Quercus ilex), així com el rillol de les olives, eren peces fonamentals, en especial en zones d'àmbit marcadament mediterrani.
Observacions: En ocasions se li assigna valor terapèutic. En certs indrets l'aprofitament de les glans com a pastura per als porcs era tan accentuada que la gent conservava roures de grans dimensions: "Els roures, aquí, abans es respectaven. Dels roures que tenien, no en tallaven cap, les glans per als porcs. En aquest poble, abans hi havia cases que mantenien deu i dotze i catorze i setze porcs, amb les glans. Aquell roure d'allà, feia vuit i deu sacs de glans l'any que en tenia". Aquesta tendència pragmàtica de conservar els roures, explica la presència en el territori d'arbres centenaris; explica també la particular fisiognomia paisatgística de certs indrets, on els roures s'intercalen amb camps de conreus, donant lloc a un mosaic paisatgístic que recorda una devesa, com encara pot observar-se en el poble de Santa Engràcia, a la Conca de Tremp. La rendibilitat d'aquest sistema agroforestal possiblement fos l'òptima que calia esperar, tant més si tenim present que el roure és una espècie que, situada en els marges de camps de conreus, competeix activament amb el sembrat. Bona part d'aquests roures de grans dimensions van ser tallats amb posterioritat a la Guerra Civil, per a fer carbó.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.