Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi tremesó. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Ordi de sis carrils. Rendia bastant, però si feia una ventada no s'espolsava no, encara pitjor es trencava l'espiga per la base i queien totes les espigues. Era important segar-lo al moment, quan encara era verd, a mig assecar-se.
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi tremesó. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Ordi de sis carrils. Rendia bastant, però si feia una ventada no s'espolsava no, encara pitjor es trencava l'espiga per la base i queien totes les espigues. Era important segar-lo al moment, quan encara era verd, a mig assecar-se.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi tremesó. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Ordi de sis carrils. Rendia bastant, però si feia una ventada no s'espolsava no, encara pitjor es trencava l'espiga per la base i queien totes les espigues. Era important segar-lo al moment, quan encara era verd, a mig assecar-se.
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi tremesó. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Ordi de sis carrils. Rendia bastant, però si feia una ventada no s'espolsava no, encara pitjor es trencava l'espiga per la base i queien totes les espigues. Era important segar-lo al moment, quan encara era verd, a mig assecar-se.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi de Sant Isidre. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Venia molt primerenc i feia l'espiga allargarada. Li sembla que també eren sis carrils. Venia molt aviat, sempre tres setmanes o un mes. Anava bé perquè venia abans i tenies la batuda abans per als animals. I s'escalonava més la feina. A més al fer-se a mà abans es segava molt més verdós per a que no s'espolsés. A més tenia l'avantatge que com que es lligava estret en garbes i es feien garberes a dintre li costava molt de secar-se. I llavors ell sol anava "postant". "Postant" volia dir anar posant farina, anar augmentant. Ell mateix recuperava. Potser al voltant de la garba s'assecava de seguida, però al centre encara hi tenia energia.
Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi de Sant Isidre. Al temps de la guerra també havien fet pa d'ordi o pa de blat de moro. El pa d'ordi era dur com una fusta. Ells a pagès no en van haver de menjar mai. Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Venia molt primerenc i feia l'espiga allargarada. Li sembla que també eren sis carrils. Venia molt aviat, sempre tres setmanes o un mes. Anava bé perquè venia abans i tenies la batuda abans per als animals. I s'escalonava més la feina. A més al fer-se a mà abans es segava molt més verdós per a que no s'espolsés. A més tenia l'avantatge que com que es lligava estret en garbes i es feien garberes a dintre li costava molt de secar-se. I llavors ell sol anava "postant". "Postant" volia dir anar posant farina, anar augmentant. Ell mateix recuperava. Potser al voltant de la garba s'assecava de seguida, però al centre encara hi tenia energia.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.