Cercar reports d'usos alimentaris

Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris




23.180 coincidències amb els filtres actuals

Cichorium intybus L. (Compostes)
Bigues i Riells ~ Vallès Oriental
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Elaboració de succedanis del cafè, cafè de xicoira.
Cichorium intybus L. (Compostes)
Bigues i Riells ~ Vallès Oriental
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Elaboració de succedanis del cafè, cafè de xicoira.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Balaguer ~ Noguera
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana i animal
Descripció: Fruit comestible, tan per a animals com per a persones. Resulta molt agradós per a animals com la fagina, la guineu o l'os.
Observacions: En la memòria històrica d'algun dels informants resta encara el record que era un fruit molt consumit per l'ós.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Tírvia ~ Pallars Sobirà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Fruit molt agradós per a l'ovella.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Sant Esteve de la Sarga ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Fruit molt agradós per a l'ovella.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Sant Esteve de la Sarga ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Fruit molt agradós per a l'ovella.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Sant Esteve de la Sarga ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Fruit molt agradós per a l'ovella.
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. (Ericàcies)
Sant Esteve de la Sarga ~ Pallars Jussà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Fruit molt agradós per a l'ovella.
Aphyllanthes monspeliensis L. (Asparagàcies)
Talarn ~ Pallars Jussà
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.
Aphyllanthes monspeliensis L. (Asparagàcies)
Talarn ~ Pallars Jussà
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.