Cercar reports d'usos alimentaris

Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris




23.180 coincidències amb els filtres actuals

Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Calaf ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija amb fulles/branques
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi barba-rossa. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Abans es feia un cereal diferent, que s'havia de sembrar o per Tots Sants o bé al febrer. Es sembrava ordi barbarrosa (més cap aquí que el paner), ordi de tres carrells, i més cap aquí ordi cerveser.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Calaf ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi barba-rossa. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Abans es feia un cereal diferent, que s'havia de sembrar o per Tots Sants o bé al febrer. Es sembrava ordi barbarrosa (més cap aquí que el paner), ordi de tres carrells, i més cap aquí ordi cerveser.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Calaf ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi barba-rossa. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Abans es feia un cereal diferent, que s'havia de sembrar o per Tots Sants o bé al febrer. Es sembrava ordi barbarrosa (més cap aquí que el paner), ordi de tres carrells, i més cap aquí ordi cerveser.
Glycine max (L.) Merr. (Papilionàcies)
Calaf ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Es collia en verd, i es barrejava la trepadella amb civada, soja i ordi i es feia el pinso. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Abans se'n feia molta, ara ja no se'n fa gens. La trepadella és més dura, aguanta més, i un cop es planta es pot segar durant tres anys, no cal replantar-la cada any.
Glycine max (L.) Merr. (Papilionàcies)
Calaf ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Es collia en verd, i es barrejava la trepadella amb civada, soja i ordi i es feia el pinso. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Abans se'n feia molta, ara ja no se'n fa gens. La trepadella és més dura, aguanta més, i un cop es planta es pot segar durant tres anys, no cal replantar-la cada any.
Brassica rapa L. (Crucíferes)
Calaf ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Abans també es feia molta remolatxa (grossa, de color blanc, allargat) i naps per als porcs (rodonet blanc), i la fulla de remolatxa se la menjaven com a verdura la gent, era bona, semblava com bledes, era molt bo, i els naps guisats també eren molt bons.
Observacions: Al secà.
Brassica rapa L. (Crucíferes)
Calaf ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Abans també es feia molta remolatxa (grossa, de color blanc, allargat) i naps per als porcs (rodonet blanc), i la fulla de remolatxa se la menjaven com a verdura la gent, era bona, semblava com bledes, era molt bo, i els naps guisats també eren molt bons.
Observacions: Al secà.
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. conditiva Alef. (Amarantàcies)
Calaf ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La gent es menjava la fulla de remolatxa, era bona, semblava bledes.
Observacions: Abans es feia molta remolatxa (grossa, de color blanc, allargat) i naps per als porcs (rodonet blanc).
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. conditiva Alef. (Amarantàcies)
Calaf ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La gent es menjava la fulla de remolatxa, era bona, semblava bledes.
Observacions: Abans es feia molta remolatxa (grossa, de color blanc, allargat) i naps per als porcs (rodonet blanc).
Avena sativa L. (Gramínies)
Calaf ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija amb fulles/branques
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Molta civada per als animals, i també es feia molt blat paner.
Observacions: La civada es plantava passat Nadal, cap a primers de febrer, perquè és molt delicada del fred.