Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi del país per al bestiar. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi del país per al bestiar. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi del país. Material vegetal sec, picat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi del país. Material vegetal sec, picat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi de cervesa. Material vegetal picat, trinxat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi de cervesa. Material vegetal picat, trinxat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Hordeum vulgare L. (Gramínies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi de cervesa per al bestiar. Material vegetal sec, picat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi de cervesa per al bestiar. Material vegetal sec, picat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Brassica oleracea L. subsp. oleracea var. capitata L. f. capitata (Crucíferes)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Els brotons, se'ls menjaven les persones, són les cols de brotons d'ara. Les fulles les aprofitaven per a les bèsties.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Els brotons, se'ls menjaven les persones, són les cols de brotons d'ara. Les fulles les aprofitaven per a les bèsties.
Beta vulgaris L. (Amarantàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les donaven als porcs [dit "tocinos"], la fulla (es collia mentre creixia la planta) i la remolatxa (es guardava força bé, almenys fins a alimentar els últims porcs, que es mataven al gener-febrer).
Observacions: Vermelloses, per fora i per dins. Es sembraven rengs de patates i remolatxes junts, l'avi del Bonaventura ho feia. A vegades al secà, en els llocs més frescals.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Arrel
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les donaven als porcs [dit "tocinos"], la fulla (es collia mentre creixia la planta) i la remolatxa (es guardava força bé, almenys fins a alimentar els últims porcs, que es mataven al gener-febrer).
Observacions: Vermelloses, per fora i per dins. Es sembraven rengs de patates i remolatxes junts, l'avi del Bonaventura ho feia. A vegades al secà, en els llocs més frescals.
Beta vulgaris L. (Amarantàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les donaven als porcs, tant la fulla (que es collia pel voltant mentre creixia la planta) com les remolatxes (es guardaven força bé, almenys fins a alimentar els últims porcs, que es maten fins a gener-febrer).
Observacions: Eren vermelloses, per fora i per dins. Recorda que es sembraven els rengs de patates i remolatxes junts, l'avi del Bonaventura ho feia. A vegades al secà, en els llocs més frescals.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les donaven als porcs, tant la fulla (que es collia pel voltant mentre creixia la planta) com les remolatxes (es guardaven força bé, almenys fins a alimentar els últims porcs, que es maten fins a gener-febrer).
Observacions: Eren vermelloses, per fora i per dins. Recorda que es sembraven els rengs de patates i remolatxes junts, l'avi del Bonaventura ho feia. A vegades al secà, en els llocs més frescals.
Avena sativa L. (Gramínies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Civada rossa. Material vegetal picat, trinxat. Per al bestiar, palla i farratge.
Observacions: És la que es feia aquí. No en recorda una altra. Abans fins i tot es venia.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Civada rossa. Material vegetal picat, trinxat. Per al bestiar, palla i farratge.
Observacions: És la que es feia aquí. No en recorda una altra. Abans fins i tot es venia.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.