Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Olea europaea L. (Oleàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera grossal. Les olives es conservaven en salmorra.
Observacions: Més grosses, sevillanes, no eren tan habituals. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera grossal. Les olives es conservaven en salmorra.
Observacions: Més grosses, sevillanes, no eren tan habituals. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Olea europaea L. (Oleàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Conservada en salmorra
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera grossal. Les olives es conservaven en salmorra.
Observacions: Més grosses, sevillanes, no eren tan habituals. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Conservada en salmorra
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera grossal. Les olives es conservaven en salmorra.
Observacions: Més grosses, sevillanes, no eren tan habituals. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Olea europaea L. (Oleàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera arbequina. Extracció mecànica (premsat): oli.
Observacions: Les més habituals i vàlides per a fer oli. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Olivera arbequina. Extracció mecànica (premsat): oli.
Observacions: Les més habituals i vàlides per a fer oli. Abans hi havia tres molins d'oli a Tous, ara cap. Les glaçades de 1956 van matar totes les oliveres. Van rebrotar, però es va trigar anys a recuperar la productivitat i no tothom ho va esperar. Molta gent les va substituir per ametllers, doncs abans no n'hi havia tants. A partir de 1956 hi van haver molts més ametllers.
Lathyrus sativus L. (Papilionàcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Llegum cuit. Cal coure-les molt perquè són molt dures.
Observacions: Es recollia i conservava sec. Es deia que tenien moltes calories, però que tenien poques propietats. Que si en menjaven moltes agafaven el mal de les guixes. Hi ha qui deia que es devia a falta de vitamines. Durant i després de la guerra se'n va fer més perquè rendien molt. El blat que hi havia era més intervingut, en requisaven més durant el seu pas pel molí... Es van deixar de cultivar quan es va passar la època de la gana i el pa va esdevenir més assequible per tothom (durant molt temps va ser massa car). Els cigrons i les guixes es sembraven entre els ceps. Els llegums adoben i nitrogenen la terra, i per això feien rotació amb els llegums.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Llegum cuit. Cal coure-les molt perquè són molt dures.
Observacions: Es recollia i conservava sec. Es deia que tenien moltes calories, però que tenien poques propietats. Que si en menjaven moltes agafaven el mal de les guixes. Hi ha qui deia que es devia a falta de vitamines. Durant i després de la guerra se'n va fer més perquè rendien molt. El blat que hi havia era més intervingut, en requisaven més durant el seu pas pel molí... Es van deixar de cultivar quan es va passar la època de la gana i el pa va esdevenir més assequible per tothom (durant molt temps va ser massa car). Els cigrons i les guixes es sembraven entre els ceps. Els llegums adoben i nitrogenen la terra, i per això feien rotació amb els llegums.
Ficus carica L. (Moràcies)
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Infructescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La figa sajola és molt dolça. Aquestes es deixaven assecar en un garbell i perquè no s'hi posessin les mosques hi posaven una mosquitera per sobre. Quan estan ben seques s'aixafaven i es posen en caixes. Es poden menjar fresques, però la gent les solia assecar en quantitat per a l'hivern.
Observacions: Molt petites i blanques. Potser les de can Mercaderet són més grosses de l'habitual. Són les més típiques d'aquí. N'hi ha a molts llocs.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Infructescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La figa sajola és molt dolça. Aquestes es deixaven assecar en un garbell i perquè no s'hi posessin les mosques hi posaven una mosquitera per sobre. Quan estan ben seques s'aixafaven i es posen en caixes. Es poden menjar fresques, però la gent les solia assecar en quantitat per a l'hivern.
Observacions: Molt petites i blanques. Potser les de can Mercaderet són més grosses de l'habitual. Són les més típiques d'aquí. N'hi ha a molts llocs.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.