Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Theobroma cacao L. (Malvàcies)
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació de la crema de cacau. Compraven sacs de cacau de dues classes que barrejaven: el que venia de Cuba i les Antilles (més perfumat i de més qualitat) i el que venia de la Guinea (menys perfumat, però més barat perquè era una colònia espanyola). Es tira la grana de cacau aixafada a l'alambic amb l'alcohol. Un cop obtingut el destil·lat afegien xarop de sucre (que també fabricaven ells en unes calderes) en proporcions concretes.
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació de la crema de cacau. Compraven sacs de cacau de dues classes que barrejaven: el que venia de Cuba i les Antilles (més perfumat i de més qualitat) i el que venia de la Guinea (menys perfumat, però més barat perquè era una colònia espanyola). Es tira la grana de cacau aixafada a l'alambic amb l'alcohol. Un cop obtingut el destil·lat afegien xarop de sucre (que també fabricaven ells en unes calderes) en proporcions concretes.
Illicium verum Hook.f. (Esquisandràcies)
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació del licor d'anís. Hi barrejava anís estrellat (que venia de l'Índia) i matafaluga (que compraven provinent de la Manxa) i els destil·laven al bany maria en l'alambic. El foc era de llenya i s'havia de tenir cura de mantenir la temperatura el més constant possible (el bany maria ho feia possible). L'anís amb més renom el feia la competència: era l'anís Barcino de la família Massot.
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació del licor d'anís. Hi barrejava anís estrellat (que venia de l'Índia) i matafaluga (que compraven provinent de la Manxa) i els destil·laven al bany maria en l'alambic. El foc era de llenya i s'havia de tenir cura de mantenir la temperatura el més constant possible (el bany maria ho feia possible). L'anís amb més renom el feia la competència: era l'anís Barcino de la família Massot.
Artemisia arborescens L. (Compostes)
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Summitat florífera
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta que s'utilitza per fabricar el licor d'absenta. En varen fabricar una temporada llarga perquè era molt apreciat pels francesos i en el seu país era prohibit. En feien de diferents graduacions, el més fort era de 70º. El preparaven per destil·lació a l'alambic.
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Summitat florífera
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta que s'utilitza per fabricar el licor d'absenta. En varen fabricar una temporada llarga perquè era molt apreciat pels francesos i en el seu país era prohibit. En feien de diferents graduacions, el més fort era de 70º. El preparaven per destil·lació a l'alambic.
Artemisia arborescens L. (Compostes)
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Summitat florífera
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada per a fer vermut. Es fa a base de vi dolç i d'una maceració de plantes (la que predominava era l'absenta i altres plantes amargues que no sap) que compraven provinents d'Itàlia ja barrejades i triturades. Es deixaven en maceració amb aigua i una petita part d'alcohol durant uns quants dies, es filtrava i es barrejava amb mistela (que és un vi dolç fet amb most de raïm sense fermentar: al most, s'hi afegia alcohol fins als 15º).
Observacions: El de la patent Martini Rossi es fa a partir de la maceració de la barreja de plantes amb alcohol pur i sucre. Un cop fet el rebaixaven fins als 15º. Per això el sabor era més fi, perquè no duu vi.
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Summitat florífera
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada per a fer vermut. Es fa a base de vi dolç i d'una maceració de plantes (la que predominava era l'absenta i altres plantes amargues que no sap) que compraven provinents d'Itàlia ja barrejades i triturades. Es deixaven en maceració amb aigua i una petita part d'alcohol durant uns quants dies, es filtrava i es barrejava amb mistela (que és un vi dolç fet amb most de raïm sense fermentar: al most, s'hi afegia alcohol fins als 15º).
Observacions: El de la patent Martini Rossi es fa a partir de la maceració de la barreja de plantes amb alcohol pur i sucre. Un cop fet el rebaixaven fins als 15º. Per això el sabor era més fi, perquè no duu vi.
Zea mays L. (Gramínies)
Riells del Montseny ~ Selva
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La farina de blat de moro es dona als coloms per a menjar.
Observacions: A can Riera collien molt blat de moro. Al vespre hi anaven treballadors a ajudar-los a pelar les espigues: penjàvem espigues fins i tot als arbres, perquè quedessin seques.
Riells del Montseny ~ Selva
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La farina de blat de moro es dona als coloms per a menjar.
Observacions: A can Riera collien molt blat de moro. Al vespre hi anaven treballadors a ajudar-los a pelar les espigues: penjàvem espigues fins i tot als arbres, perquè quedessin seques.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.