Cercar reports d'usos alimentaris

Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris




23.180 coincidències amb els filtres actuals

Juniperus communis L. (Cupressàcies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Del ginebre en fan gin, en treuen la ginebra, i havien vingut al bosc a collir ginebres.
Observacions: Els de la casa Gin, havien vingut al bosc a collir ginebres perquè el fill de l'empresa està casat amb la filla de cal Bayona de la Panadella. Collien tant el de boles marrons com liles, les dues espècies, però sempre del que punxa (Juniperus communis i Juniperus oxycedrus).
Juniperus communis L. (Cupressàcies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Del ginebre en fan gin, en treuen la ginebra, i havien vingut al bosc a collir ginebres.
Observacions: Els de la casa Gin, havien vingut al bosc a collir ginebres perquè el fill de l'empresa està casat amb la filla de cal Bayona de la Panadella. Collien tant el de boles marrons com liles, les dues espècies, però sempre del que punxa (Juniperus communis i Juniperus oxycedrus).
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Juglans regia L. (Juglandàcies)
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Conservada en vinagre
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Confitades per a posar a l'amanida.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Conservada en vinagre
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Confitades per a posar a l'amanida.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Conservada en vinagre
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Confitades per a acompanyar altres plants.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Conservada en vinagre
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Confitades per a acompanyar altres plants.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Com a verdura.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.
Helianthus tuberosus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Com a verdura.
Observacions: Era blanquinosa. Les plantaven al secà, tota una feixa, fins als anys 60, i era per a vendre-les. Eren com les d'ara.