Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Ipomoea batatas Poir. (Convolvulàcies)
Montseny ~ Vallès Oriental
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: N'havia menjat durant els llargs anys de servei militar.
Observacions: Va ser de les quintes que van haver de fer una mili molt llarga.
Montseny ~ Vallès Oriental
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tubercle
Destinació: Alimentació humana
Descripció: N'havia menjat durant els llargs anys de servei militar.
Observacions: Va ser de les quintes que van haver de fer una mili molt llarga.
Inula viscosa (L.) Ait. (Compostes)
Gualba ~ Vallès Oriental
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Inflorescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Sap d'una casa que la posaven a l'anís per a donar-li gust.
Observacions: Quan ella tenia uns deu anys es cuidava d'un nen d'una casa que en deien can Viader, i als vailets d'aquella casa quan anaven a comprar sempre els feien dur una ampolla d'anís, i quan tornaven jo els havia d'anar a rebre, i pel camí ens havíem d'aturar a arreplegar floretes d'aquestes, quan n'era el temps. Perquè abans, la gent gran, abans d'anar a treballar, feia la barreja, i aquella gent eren colla, i en gastaven molt, d'anís. Jo no entenia per què tant d'anís, a casa meva no n'hi havia hagut mai.
Gualba ~ Vallès Oriental
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Inflorescència
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Sap d'una casa que la posaven a l'anís per a donar-li gust.
Observacions: Quan ella tenia uns deu anys es cuidava d'un nen d'una casa que en deien can Viader, i als vailets d'aquella casa quan anaven a comprar sempre els feien dur una ampolla d'anís, i quan tornaven jo els havia d'anar a rebre, i pel camí ens havíem d'aturar a arreplegar floretes d'aquestes, quan n'era el temps. Perquè abans, la gent gran, abans d'anar a treballar, feia la barreja, i aquella gent eren colla, i en gastaven molt, d'anís. Jo no entenia per què tant d'anís, a casa meva no n'hi havia hagut mai.
Inula graveolens (L.) Desf. (Compostes)
Campins ~ Vallès Oriental
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La feien bullir i en aquella aigua hi escaldaven el raïm per tal de conservar-lo en forma de pansa. Queda reinflat, i després es fa assecar. D'aquesta manera les panses agafen l'aroma de la planta.
Observacions: El mateix es feia amb les prunes (li sembla, però, que les prunes s'escaldaven amb aigua sola). A la Secuita, un poblet del Tarragonès, les panses, un cop escaldades, les fan assecar estenent-les damunt de teules; d'aquesta manera s'assequen més ràpidament.
Campins ~ Vallès Oriental
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La feien bullir i en aquella aigua hi escaldaven el raïm per tal de conservar-lo en forma de pansa. Queda reinflat, i després es fa assecar. D'aquesta manera les panses agafen l'aroma de la planta.
Observacions: El mateix es feia amb les prunes (li sembla, però, que les prunes s'escaldaven amb aigua sola). A la Secuita, un poblet del Tarragonès, les panses, un cop escaldades, les fan assecar estenent-les damunt de teules; d'aquesta manera s'assequen més ràpidament.
Inula graveolens (L.) Desf. (Compostes)
Campins ~ Vallès Oriental
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La feien bullir i en aquella aigua hi escaldaven el raïm per tal de conservar-lo en forma de pansa. Queda reinflat, i després es fa assecar. D'aquesta manera les panses agafen l'aroma de la planta.
Observacions: El mateix es feia amb les prunes (li sembla, però, que les prunes s'escaldaven amb aigua sola). A la Secuita, un poblet del Tarragonès, les panses, un cop escaldades, les fan assecar estenent-les damunt de teules; d'aquesta manera s'assequen més ràpidament.
Campins ~ Vallès Oriental
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La feien bullir i en aquella aigua hi escaldaven el raïm per tal de conservar-lo en forma de pansa. Queda reinflat, i després es fa assecar. D'aquesta manera les panses agafen l'aroma de la planta.
Observacions: El mateix es feia amb les prunes (li sembla, però, que les prunes s'escaldaven amb aigua sola). A la Secuita, un poblet del Tarragonès, les panses, un cop escaldades, les fan assecar estenent-les damunt de teules; d'aquesta manera s'assequen més ràpidament.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.