Cercar reports d'usos alimentaris
Trobeu dades entre tots els 23.180 reports d'usos alimentaris
23.180 coincidències amb els filtres actuals
Vicia ervilia (L.) Willd. (Papilionàcies)
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Molt baixet, gra rodó i ros, també el plantaven amb quatre grans d'ordi o civada perquè s'emparrés. Encara en planten per la zona, però és tan baix que costa molt de collir amb la recol·lectora [dit "cosechadora"], i el rendiment també és justet, alguns camps ni els cosexen.
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Molt baixet, gra rodó i ros, també el plantaven amb quatre grans d'ordi o civada perquè s'emparrés. Encara en planten per la zona, però és tan baix que costa molt de collir amb la recol·lectora [dit "cosechadora"], i el rendiment també és justet, alguns camps ni els cosexen.
Triticum aestivum L. (Gramínies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal picat, trinxat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls. El segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal picat, trinxat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls. El segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Sonchus tenerrimus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Sonchus oleraceus L. (Compostes)
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Secale cereale L. (Gramínies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal picat, trinxat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls. El segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal picat, trinxat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls. El segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Secale cereale L. (Gramínies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal sec, picat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls, el segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Sègol. Material vegetal sec, picat. Se'n plantava per a les bèsties, sobre tot per als cavalls, el segaven tendre i el barrejaven amb la palla.
Observacions: Dominaven els cereals, no es plantaven tant com ara, però déu-n'hi-do.
Pisum sativum L. (Papilionàcies)
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Pèsol de secà modern. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Pèsol al secà, no en feien abans, però ara des de fa uns anys cada vegada se'n fa més al secà, per a pinso, i va molt bé. Fins i tot es poden plantar tard, aquest any en van plantar un tros a primers de març i ha anat prou bé 2200 kg /ha. No s'hi ha de tirar herbicides ni res, només s'ha de fer una passada quan estan florits per ensulfatar pel corc, tot i que a vegades no ho ensulfaten i també va bé. Se'n fa cap a l'Alta Anoia, cap a Santa Coloma, que estaven plantats més aviat, i ha rajat a 4000 kg/ha, i el pèsol diu que va car, un 20% per sobre el cereal, i la despesa és molt menor, va bé per a pinso, per a proteïna. Cada vegada se'n fa més de pèsol, i de fet se n'hauria de fer encara més, pèsol o altres coses, perquè hi ha llocs que fa 20 anys que es fa el mateix cereal, i evidentment no donen, per exemple hi ha més d'un 30% d'espigues afectades per malaltia, cal fer altres coses. A la zona (comarca) el que més es fa és ordi, blat, i civada per farratge. Fa uns 10 - 15 anys que s'està fent aquest pèsol de secà.
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Pèsol de secà modern. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Pèsol al secà, no en feien abans, però ara des de fa uns anys cada vegada se'n fa més al secà, per a pinso, i va molt bé. Fins i tot es poden plantar tard, aquest any en van plantar un tros a primers de març i ha anat prou bé 2200 kg /ha. No s'hi ha de tirar herbicides ni res, només s'ha de fer una passada quan estan florits per ensulfatar pel corc, tot i que a vegades no ho ensulfaten i també va bé. Se'n fa cap a l'Alta Anoia, cap a Santa Coloma, que estaven plantats més aviat, i ha rajat a 4000 kg/ha, i el pèsol diu que va car, un 20% per sobre el cereal, i la despesa és molt menor, va bé per a pinso, per a proteïna. Cada vegada se'n fa més de pèsol, i de fet se n'hauria de fer encara més, pèsol o altres coses, perquè hi ha llocs que fa 20 anys que es fa el mateix cereal, i evidentment no donen, per exemple hi ha més d'un 30% d'espigues afectades per malaltia, cal fer altres coses. A la zona (comarca) el que més es fa és ordi, blat, i civada per farratge. Fa uns 10 - 15 anys que s'està fent aquest pèsol de secà.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.