Gramínies
Triticum dicoccon (Schrank) Schübl.
Hi ha 72 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
72 coincidències amb els filtres actuals
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien farina al molí.
Observacions: Els compraven la palla per a fer collars de matxo, es feia encara més alt que la xeixa, fins als dos metres, més alt que les persones, i rendia poc, però creixia amb poc adob. La posaven a part, perquè si la batien a l'era es feia malbé (quedava aixafada). En van fer aproximadament fins a finals dels anys 50.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien farina al molí.
Observacions: Els compraven la palla per a fer collars de matxo, es feia encara més alt que la xeixa, fins als dos metres, més alt que les persones, i rendia poc, però creixia amb poc adob. La posaven a part, perquè si la batien a l'era es feia malbé (quedava aixafada). En van fer aproximadament fins a finals dels anys 50.
Argençola ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La pisana era per a menjar. Un cop pelat la cuinaven com una espècie d'arròs, bollit i amanit amb oli. Atipava molt més que l'arròs.
Observacions: Es feia molt alta, un metre i mig. Les garberes sortien tan altes que no podien tapar-les. Li agradaven terrenys especials. Terrenys frescals i terrenys nous, per exemple un terreny que hagués estat un bosc i que es preparés per al cultiu. Hi havien anat molt a segar-ne amb el volant. Feia una espiga grossa que s'esgranava de seguida, i un gra rodó i gros, per això es podia pelar. La portaven a pelar o hi havia cases que s'ho feien ells (la família del Josep el portaven a un lloc on tenien una màquina que el pelava, la família de la Maria el pelaven a casa). Per a pelar-lo havien de estovar-lo i després, amb una pedra que feia una mica de panxa i sobre d'un garbell s'anava esmolant i es pelava. Portava força estona pelar-lo. Si era ben eixut, no marxava la pell. En algun moment dels anys 50 es va deixar de fer, sobretot perquè no anava bé per a segar-lo amb la segadora, doncs s'ajeia (era més alt que les recol·lectores [dit "cosechadoras"]). Per la zona no en queda enlloc. Si de cas més amunt a prop del Pirineu. Si en tinguessin ara no el deixarien perdre. Al Josep li sembla que algú li va dir l'any passat algú n'havia vist en algun altre país.
Cuita en aigua
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La pisana era per a menjar. Un cop pelat la cuinaven com una espècie d'arròs, bollit i amanit amb oli. Atipava molt més que l'arròs.
Observacions: Es feia molt alta, un metre i mig. Les garberes sortien tan altes que no podien tapar-les. Li agradaven terrenys especials. Terrenys frescals i terrenys nous, per exemple un terreny que hagués estat un bosc i que es preparés per al cultiu. Hi havien anat molt a segar-ne amb el volant. Feia una espiga grossa que s'esgranava de seguida, i un gra rodó i gros, per això es podia pelar. La portaven a pelar o hi havia cases que s'ho feien ells (la família del Josep el portaven a un lloc on tenien una màquina que el pelava, la família de la Maria el pelaven a casa). Per a pelar-lo havien de estovar-lo i després, amb una pedra que feia una mica de panxa i sobre d'un garbell s'anava esmolant i es pelava. Portava força estona pelar-lo. Si era ben eixut, no marxava la pell. En algun moment dels anys 50 es va deixar de fer, sobretot perquè no anava bé per a segar-lo amb la segadora, doncs s'ajeia (era més alt que les recol·lectores [dit "cosechadoras"]). Per la zona no en queda enlloc. Si de cas més amunt a prop del Pirineu. Si en tinguessin ara no el deixarien perdre. Al Josep li sembla que algú li va dir l'any passat algú n'havia vist en algun altre país.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La pisana era per a menjar. Un cop pelat la cuinaven com una espècie d'arròs, bollit i amanit amb oli. Atipava molt més que l'arròs.
Observacions: Es feia molt alta, un metre i mig. Les garberes sortien tan altes que no podien tapar-les. Li agradaven terrenys especials. Terrenys frescals i terrenys nous, per exemple un terreny que hagués estat un bosc i que es preparés per al cultiu. Hi havien anat molt a segar-ne amb el volant. Feia una espiga grossa que s'esgranava de seguida, i un gra rodó i gros, per això es podia pelar. La portaven a pelar o hi havia cases que s'ho feien ells (la família del Josep el portaven a un lloc on tenien una màquina que el pelava, la família de la Maria el pelaven a casa). Per a pelar-lo havien de estovar-lo i després, amb una pedra que feia una mica de panxa i sobre d'un garbell s'anava esmolant i es pelava. Portava força estona pelar-lo. Si era ben eixut, no marxava la pell. En algun moment dels anys 50 es va deixar de fer, sobretot perquè no anava bé per a segar-lo amb la segadora, doncs s'ajeia (era més alt que les recol·lectores [dit "cosechadoras"]). Per la zona no en queda enlloc. Si de cas més amunt a prop del Pirineu. Si en tinguessin ara no el deixarien perdre. Al Josep li sembla que algú li va dir l'any passat algú n'havia vist en algun altre país.
Cuita en aigua
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La pisana era per a menjar. Un cop pelat la cuinaven com una espècie d'arròs, bollit i amanit amb oli. Atipava molt més que l'arròs.
Observacions: Es feia molt alta, un metre i mig. Les garberes sortien tan altes que no podien tapar-les. Li agradaven terrenys especials. Terrenys frescals i terrenys nous, per exemple un terreny que hagués estat un bosc i que es preparés per al cultiu. Hi havien anat molt a segar-ne amb el volant. Feia una espiga grossa que s'esgranava de seguida, i un gra rodó i gros, per això es podia pelar. La portaven a pelar o hi havia cases que s'ho feien ells (la família del Josep el portaven a un lloc on tenien una màquina que el pelava, la família de la Maria el pelaven a casa). Per a pelar-lo havien de estovar-lo i després, amb una pedra que feia una mica de panxa i sobre d'un garbell s'anava esmolant i es pelava. Portava força estona pelar-lo. Si era ben eixut, no marxava la pell. En algun moment dels anys 50 es va deixar de fer, sobretot perquè no anava bé per a segar-lo amb la segadora, doncs s'ajeia (era més alt que les recol·lectores [dit "cosechadoras"]). Per la zona no en queda enlloc. Si de cas més amunt a prop del Pirineu. Si en tinguessin ara no el deixarien perdre. Al Josep li sembla que algú li va dir l'any passat algú n'havia vist en algun altre país.
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties. Però no es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina. Portava més cabusel·la i més segon, no feia tanta farina.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties. Però no es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina. Portava més cabusel·la i més segon, no feia tanta farina.
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. No es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina, portava més cabusel·la i més segon.
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Segó
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. No es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina, portava més cabusel·la i més segon.
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties.
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. No es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina, portava més cabusel·la i més segon.
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. No es valorava tant com el motxo perquè no feia tanta farina, portava més cabusel·la i més segon.
Observacions: Tenia una espiga molt llarga i portava aresta perquè no el toquessin les bèsties.
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Palla per als bestiar.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Palla per als bestiar.
Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Era un blat que feia una espiga molt maca i es feia alta. No feia tan bona farina com el blat motxo.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Era un blat que feia una espiga molt maca i es feia alta. No feia tan bona farina com el blat motxo.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Un blat que feia el gra gros. N'havia sentit a parlar, sempre s'havia dit, però no ho va veure mai.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn (sense vehicle).
Observacions: Un blat que feia el gra gros. N'havia sentit a parlar, sempre s'havia dit, però no ho va veure mai.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.