Triticum spelta L.

Igualada ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Abans es plantava mota espelta, però, com que rendia menys, es va deixar de fer, ara es vol recuperar.

Santa Maria de Miralles ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn.
Observacions: A les terres dolentes s'hi feia sègol, i també però molt poc, espelta.

Santa Maria de Miralles ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: A les terres dolentes s'hi feia sègol, i també però molt poca, espelta.

Sant Pere Sallavinera ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ara hi ha gent que fa espleta, farina d'espelta, que produeix molt menys però també la paguen molt més ja que és molt bona, no va a 25 cèntims, sinó que va vora l'euro el quilo.

Òdena ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Fa cinc anys van intentar fer espelta, perquè fa poc gra, molta palla, i no s'empesta, perquè és molt vell i molt resistent. Al País Basc se n'està fent. Se'n fa farina de molta qualitat i el paguen molt bé, molt millor que l'altre. Però és un blat com l'arròs, que l'has de portar a pelar i no hi ha ningú que el peli per aquí a prop (van treure la llavor de Gallecs). El van provar de fer uns pocs pagesos de la zona, però per Sant Joan fa cinc anys, quan l'havien de collir, va pedregar i el va aixafar. No va segar.

Òdena ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Trituració en cru, fermentació i cocció al forn.
Observacions: Fa cinc anys van intentar fer espelta, perquè fa poc gra, molta palla, i no s'empesta, perquè és molt vell i molt resistent. Al País Basc se n'està fent. Se'n fa farina de molta qualitat i el paguen molt bé, molt millor que l'altre. Però és un blat com l'arròs, que l'has de portar a pelar i no hi ha ningú que el peli per aquí a prop (van treure la llavor de Gallecs). El van provar de fer uns pocs pagesos de la zona, però per Sant Joan fa cinc anys, quan l'havien de collir, va pedregar i el va aixafar. No va segar.