Pinàcies
Pinus halepensis Mill.
Hi ha 32 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
32 coincidències amb els filtres actuals
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La mata, la donaven als conills, encara ens en donen ara i els encanta. També els donen rames de pi, romanins, farigola, llitsons, fonoll, ravenisses, xicoies, els agrada molt tot això.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La mata, la donaven als conills, encara ens en donen ara i els encanta. També els donen rames de pi, romanins, farigola, llitsons, fonoll, ravenisses, xicoies, els agrada molt tot això.
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La mata, la donaven als conills, encara ens en donen ara i els encanta. També els donen rames de pi, romanins, farigola, llitsons, fonoll, ravenisses, xicoies, els agrada molt tot això.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La mata, la donaven als conills, encara ens en donen ara i els encanta. També els donen rames de pi, romanins, farigola, llitsons, fonoll, ravenisses, xicoies, els agrada molt tot això.
Santa Maria de Miralles ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El pi només el tocava la cabra, l'ovella no se'l menja, tot i que en general la cabra tampoc se'l menjava gaire, només el rosegava una mica.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El pi només el tocava la cabra, l'ovella no se'l menja, tot i que en general la cabra tampoc se'l menjava gaire, només el rosegava una mica.
Argençola ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills recollien llitsons i fenàs lluent (margall), i moltes altres herbes, també rama de pi, que la rosegaven, la pelaven (es menjaven l'escorça).
Castellfollit del Boix ~ Bages
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Rames de pi, en pelaven l'escorça, per als conills. També els en donaven a l'hivern o a partir de mig estiu.
Observacions: El Josep diu que les rames de pi enlloc d'engreixar-los els feia crèixer el pèl.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.