Pinàcies
Pinus halepensis Mill.
Hi ha 32 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
32 coincidències amb els filtres actuals
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Igualada ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills, pelaven les branques.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills, pelaven les branques.
Igualada ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills, pelaven les branques.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per als conills, pelaven les branques.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Estròbil
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Els collien rames de pi, d'alzina i aufals. Tant per a les cabres com per als conills. Quan treien els llorigons de la conilla els posaven en una cort gran amb rama de pi. Llavors s'amagaven a sota i a més a més el pelaven.
Observacions: L'aufals el compraven, de vegades l'havien sembrat i collit també.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Escorça
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Els collien rames de pi, d'alzina i aufals. Tant per a les cabres com per als conills. Quan treien els llorigons de la conilla els posaven en una cort gran amb rama de pi. Llavors s'amagaven a sota i a més a més el pelaven.
Observacions: L'aufals el compraven, de vegades l'havien sembrat i collit també.
Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Herbes que recollien per als conills: ruelles, llicsons, citrons tendres, ravanisses, agulla, cafarrades, capcides (si eren tendres). Collien també branques d'arbusts del bosc per a donar-los-hi a l'hivern: ruganyus, romaní, pi blanc (rosegaven les branques), fulla d'olivera...
Observacions: L'agulla és una herba que fa una fulleta petita i en espigar-se feia com agulles; les cafarrades fan unes pinyes i una flor blava en espigar-se; els ruganyos són motes més grosses que les farigoles, amb una fulla verda petita.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Herbes que recollien per als conills: ruelles, llicsons, citrons tendres, ravanisses, agulla, cafarrades, capcides (si eren tendres). Collien també branques d'arbusts del bosc per a donar-los-hi a l'hivern: ruganyus, romaní, pi blanc (rosegaven les branques), fulla d'olivera...
Observacions: L'agulla és una herba que fa una fulleta petita i en espigar-se feia com agulles; les cafarrades fan unes pinyes i una flor blava en espigar-se; els ruganyos són motes més grosses que les farigoles, amb una fulla verda petita.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi ha qui posa flor de pi bord a la ratafia.
Observacions: Ells no.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi ha qui posa flor de pi bord a la ratafia.
Observacions: Ells no.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi ha qui posa flor de pi bord a la ratafia.
Observacions: Ells no.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi ha qui posa flor de pi bord a la ratafia.
Observacions: Ells no.
Aiguaviva ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia: herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), orenga (Origanum vulgare), marialluïsa (Lippia triphylla), menta de la sopa (Mentha spicata), menta romana (Mentha xpiperita), til·la (Tilia cordata), farigola (Thymus vulgaris), camamilla (Matricaria recutita), poliol (Mentha pulegium), ginesta (Spartium junceum), xuclamel (Lonicera implexa), nepta (Nepeta cataria), boles de ginebró (n'agafem un tallet amb bola i tot) (Juniperus communis), sàlvia (Salvia officinalis), farigoleta (Thymus serpyllum), alfàbrega (Ocimum basilicum), marduix (Origanum majorana), tarongina (Melissa officinalis), pela de llimona (Citrus limon), taronja (una taronja entera i la pela d'una altra pels sis litres, i també flor de taronger) (Citrus sinensis), hisop (Hyssopus officinalis), tomanyí (Lavandula stoechas), plantatge ample (Plantago major), alguna fulleta de 'matifoc' (Sempervivum tectorum), flor de llor (Laurus nobilis), flor de malva (Malva sylvestris), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), clavells d'espècia (dos com a màxim pels sis litres) (Syzygium aromaticum), nou moscada (molt poca) (Myristica fragrans), un canó de canyella (Cinnamomum verum), una nou verda per litre si són grossetes, tallades o xafades (Juglans regia), cafè en gra (10 grans per litre) (Coffea arabica) i flor de pi (Pinus halepensis). Es posa una garrafa amb anís dolç, les herbes i el sucre. Es deixa 40 dies a sol i serena tapat amb un drap i un ansat de cap per avall perquè respiri i no hi entri pols. Després es cola i s'hi posa una cullerada no massa plena de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa) per litre.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia: herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), orenga (Origanum vulgare), marialluïsa (Lippia triphylla), menta de la sopa (Mentha spicata), menta romana (Mentha xpiperita), til·la (Tilia cordata), farigola (Thymus vulgaris), camamilla (Matricaria recutita), poliol (Mentha pulegium), ginesta (Spartium junceum), xuclamel (Lonicera implexa), nepta (Nepeta cataria), boles de ginebró (n'agafem un tallet amb bola i tot) (Juniperus communis), sàlvia (Salvia officinalis), farigoleta (Thymus serpyllum), alfàbrega (Ocimum basilicum), marduix (Origanum majorana), tarongina (Melissa officinalis), pela de llimona (Citrus limon), taronja (una taronja entera i la pela d'una altra pels sis litres, i també flor de taronger) (Citrus sinensis), hisop (Hyssopus officinalis), tomanyí (Lavandula stoechas), plantatge ample (Plantago major), alguna fulleta de 'matifoc' (Sempervivum tectorum), flor de llor (Laurus nobilis), flor de malva (Malva sylvestris), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), clavells d'espècia (dos com a màxim pels sis litres) (Syzygium aromaticum), nou moscada (molt poca) (Myristica fragrans), un canó de canyella (Cinnamomum verum), una nou verda per litre si són grossetes, tallades o xafades (Juglans regia), cafè en gra (10 grans per litre) (Coffea arabica) i flor de pi (Pinus halepensis). Es posa una garrafa amb anís dolç, les herbes i el sucre. Es deixa 40 dies a sol i serena tapat amb un drap i un ansat de cap per avall perquè respiri i no hi entri pols. Després es cola i s'hi posa una cullerada no massa plena de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa) per litre.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.