Rosàcies

Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O.Bolòs et J.Vigo

Hi ha 77 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




77 coincidències amb els filtres actuals

Sant Martí de Llémena ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es menjaven crues.
Observacions: Es posaven les pomes del ciri a l'hivern a covar amb palla.
Sant Martí de Llémena ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a menjar. Tan dolça que era i ara ja s'ha gairebé perdut, es collien a la tardor i les covien en palla perquè duressin fins l'hivern.
Sant Gregori ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es menjava tendra durant molt temps perquè es guardava molt, les posàvem en caixes amb palla. La mainada abans anàvem farts de fruita a l'estiu.
Aiguaviva ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Aquesta era la d'aquí. És una poma que fa com un cabestre i acaba amb prim i sembla un ciri això. Abans [dit "antes"] a Sant Andreu, sempre hi dúiem pomes del ciri. La poma del ciri és ben dolça.
Aiguaviva ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Aquesta era la d'aquí. És una poma que fa com un cabestre i acaba amb prim i sembla un ciri això. Abans [dit "antes"] a Sant Andreu, sempre hi dúiem pomes del ciri. La poma del ciri és ben dolça.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Thymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Thymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer ratafia. Ingredients per a quatre litres d'anís: quatre nous verdes tendres (Juglans regia), una nou moscada (Myristica fragrans), un canó de canyella (Cinnamomum verum), 15 grans de cafè (Coffea arabica), sis claus de pot (Syzygium aromaticum), una poma partida a trossos (Pyrus malus subsp. mitis), la pela d'una llimona i quatre fulles de llimoner (Citrus limon), la pela d'una taronja, una taronja verda partida i quatre fulles de taronger (Citrus sinensis), quatre brots de fonoll (Foeniculum vulgare), 20 fulles de marialluïsa (Lippia triphylla), dos brots de menta de la sopa (Mentha spicata), dos brots de menta romana (Mentha xpiperita), tres brots de jasolida (Satureja montana), tres brots de marduix (Origanum majorana), tres brots de camamilla (Matricaria recutita), tres brots de poliol (Mentha pulegium), tres fulles de tarongina (Melissa officinalis), tres fulles de llorer (Laurus nobilis), tres brots de farigola (Thymus vulgaris), tres brots de romaní (Rosmarinus officinalis), tres brots de sàlvia (Salvia officinalis), tres brots d'alfàbrega (Ocimum basilicum), tres brots d'espígol (Lavandula angustifolia), un grapadet de flor de til·la (Tilia sp.), una pinya de pi verda (Pinus sp.), tres brots d'orenga (Origanum vulgare). Hi ha gent que hi tira de tot, fins i tot malves (Malva sylvestris) i rosa de pastor (Rosa canina), també s'hi posa flor de saüquer (Sambucus nigra). Si es té les plantes fresques per aquell temps millor que no pas seques. Si l'anís és molt dolç no cal afegir sucre. Deixar 40 dies a sol i serena, fins per allà el dia 5 d'agost, que és la mare de Déu de les Neus. Quan la meu mare la feia amb tantes herbes de marge trobava que amargava més, no era massa bona.
Aiguaviva ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es menjaven igual com les altres.
Observacions: Ara ja gairebé ningú en té.
Bescanó ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a menjar.
Observacions: A Amer i la Cellera n'hi havia moltes.

Més informació en aquesta web sobre Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O.Bolòs et J.Vigo

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Pyrus malus

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia