Rosàcies
Prunus spinosa L.
Hi ha 144 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
144 coincidències amb els filtres actuals
Agullana ~ Alt Empordà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es mengen.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es mengen.
Agullana ~ Alt Empordà
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es mengen.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es mengen.
Agullana ~ Alt Empordà
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Se'n fa confitura
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Se'n fa confitura
Agullana ~ Alt Empordà
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Se'n fa confitura
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Se'n fa confitura
Ralleu ~ Conflent
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien licor.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien licor.
L'Armentera ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer patxaran, amb anís.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer patxaran, amb anís.
Bàscara ~ Alt Empordà
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien melmelada.
Cuita en sucre
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En feien melmelada.
Espolla ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El fruit s'usa per a fer el patxaran.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El fruit s'usa per a fer el patxaran.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es fa un licor que es diu patxaran. En té dues receptes que li varen donar. La primera recepta diu: per a cada litre d'anís s'hi posen 250 grams d'aranyons, set grams de cafè, mitja nou moscada, set o vuit grams de claus, una branca de canyella, un brot de farigoleta (no la coneix), una branca de fonoll, una cullerada de fulles de marialluïsa seques, una cullerada d'herba de les milgranes seca (no la coneix); s'ha de tenir un mes tapat a sol i serena, fitrar el líquid i posar uns 200-250 grams de sucre. La segona recepta és del País Basc i és la que fa ell: 100 grams de llerons, un xic de sucre (moreno perquè quedi el color més bonic), uns grans de cafè, canyella i anís. Es deixa un mes a sol i serena. Quan els llerons es comencen a pelar ja està preparat. No cal colar-lo i és més bo quant més temps passa."Una punxada d'arn té molt mala brava".
Observacions: És l'arn que dona els llerons o aranyons, que en castellà en diuen endrinos.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es fa un licor que es diu patxaran. En té dues receptes que li varen donar. La primera recepta diu: per a cada litre d'anís s'hi posen 250 grams d'aranyons, set grams de cafè, mitja nou moscada, set o vuit grams de claus, una branca de canyella, un brot de farigoleta (no la coneix), una branca de fonoll, una cullerada de fulles de marialluïsa seques, una cullerada d'herba de les milgranes seca (no la coneix); s'ha de tenir un mes tapat a sol i serena, fitrar el líquid i posar uns 200-250 grams de sucre. La segona recepta és del País Basc i és la que fa ell: 100 grams de llerons, un xic de sucre (moreno perquè quedi el color més bonic), uns grans de cafè, canyella i anís. Es deixa un mes a sol i serena. Quan els llerons es comencen a pelar ja està preparat. No cal colar-lo i és més bo quant més temps passa."Una punxada d'arn té molt mala brava".
Observacions: És l'arn que dona els llerons o aranyons, que en castellà en diuen endrinos.
Santa Llogaia d'Àlguema ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne patxaran.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne patxaran.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.