Papilionàcies
Vicia faba L.
Hi ha 133 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
133 coincidències amb els filtres actuals
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves d'aigua dolça són molt bones i dolces.
Observacions: Les va treure d'una dona de Manresa que venia llavors, però ja fa molts anys. No fan gaires tavelles grans, però té l'avantatge que encara que la tavella sigui bastant passada estan bones les faves de dins.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves d'aigua dolça són molt bones i dolces.
Observacions: Les va treure d'una dona de Manresa que venia llavors, però ja fa molts anys. No fan gaires tavelles grans, però té l'avantatge que encara que la tavella sigui bastant passada estan bones les faves de dins.
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves d'aigua dolça són molt bones i dolces.
Observacions: Les va treure d'una dona de Manresa que venia llavors, però ja fa molts anys. No fan gaires tavelles grans, però té l'avantatge que encara que la tavella sigui bastant passada estan bones les faves de dins.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves d'aigua dolça són molt bones i dolces.
Observacions: Les va treure d'una dona de Manresa que venia llavors, però ja fa molts anys. No fan gaires tavelles grans, però té l'avantatge que encara que la tavella sigui bastant passada estan bones les faves de dins.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Quan eren tendres, les menjaven les persones. Quan eren seques per al matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Quan eren tendres, les menjaven les persones. Quan eren seques per al matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Quan eren tendres, les menjaven les persones. Quan eren seques per al matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Quan eren tendres, les menjaven les persones. Quan eren seques per al matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La fava Mutxamel per a les persones.
Observacions: Aquesta mena vol més aigua, convé regar-les.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La fava Mutxamel per a les persones.
Observacions: Aquesta mena vol més aigua, convé regar-les.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves de ruc, quan eren tendres, se les menjaven les persones i quan eren seques pel matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les faves de ruc, quan eren tendres, se les menjaven les persones i quan eren seques pel matxo, havent-les posat a estovar abans.
Observacions: La fava de ruc és la fava de tota la vida. Són més fortes que les altres (que les Mutxamel). Al secà, feien camps sencers (fins l'any 55 aproximadament, fins que van tenir recol·lectora [dit "cosechadora"]). Feien les faves allí on hi havia cúgula. Per poder entrecavar i matar la cúgula. Les plantaven l'endemà de Tots Sants, però de vegades quan eren grosses i al febrer feia fred, el fred les matava. S'havien de fer primerenques. Collien les faves arrancant les mates i fent munts (com pallers). No es podien fer garbes perquè si s'haguessin fet garbes s'haguessin espolsat massa. I ho portaven en carro a l'era a batre i a fer quilos.
Calaf ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: En feien farina per a les bèsties.
Observacions: Es feien camps de faves al secà, es plantaven per Tot Sants. Es cullen a la primavera, es feien camps sencers, i es collien a mà, eren semblants a les faves que es collien per a menjar, l'únic que seques eren per als animals i tendres per a les persones.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: En feien farina per a les bèsties.
Observacions: Es feien camps de faves al secà, es plantaven per Tot Sants. Es cullen a la primavera, es feien camps sencers, i es collien a mà, eren semblants a les faves que es collien per a menjar, l'únic que seques eren per als animals i tendres per a les persones.
Calaf ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: En feien farina per a les bèsties.
Observacions: Es feien camps de faves al secà, es plantaven per Tot Sants. Es cullen a la primavera, es feien camps sencers, i es collien a mà, eren semblants a les faves que es collien per a menjar, l'únic que seques eren per als animals i tendres per a les persones.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: En feien farina per a les bèsties.
Observacions: Es feien camps de faves al secà, es plantaven per Tot Sants. Es cullen a la primavera, es feien camps sencers, i es collien a mà, eren semblants a les faves que es collien per a menjar, l'únic que seques eren per als animals i tendres per a les persones.
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les faves es feien com a farratge per als animals.
Observacions: Encara ara, es fan al secà.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les faves es feien com a farratge per als animals.
Observacions: Encara ara, es fan al secà.
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les faves es feien com a farratge per als animals.
Observacions: Encara ara, es fan al secà.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les faves es feien com a farratge per als animals.
Observacions: Encara ara, es fan al secà.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.