Papilionàcies

Vicia ervilia (L.) Willd.

Hi ha 40 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




40 coincidències amb els filtres actuals

Sant Pere Sallavinera ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La palla, la donaven a l'hivern a les ovelles, i el gra al llarg de l'any. La palla es mullava, s'escorria, i a sobre s'hi tirava una mica de farina, i s'ho menjaven millor.
Sant Pere Sallavinera ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: La palla, la donaven a l'hivern a les ovelles, i el gra al llarg de l'any. La palla es mullava, s'escorria, i a sobre s'hi tirava una mica de farina, i s'ho menjaven millor.
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per al bestiar, sobretot ovelles.
Observacions: Ja no se'n fa, fins als 80 sí.
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per al bestiar, sobretot ovelles.
Observacions: Ja no se'n fa, fins als 80 sí.
Bellprat ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Per a ovelles i cabres.
Observacions: Se'n feia molt.
La Llacuna ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Es sembrava erb com a farratge. Material vegetal picat, trinxat. Era una feina feixuga perquè s'havia d'arrencar tot a mà perquè el feien a motes i el batien a l'era, per a separar el gra per al bestiar (bens).
Observacions: Ara ja no se'n gasta perquè és un gra molt fort i fa les carns vermelloses. I ara ja no hi ha mercat per a les carns vermelles, ara el mercat demana carns més suaus, rosades. La palla de l'erb també la recollien i la guardaven o venien pels bens.
La Llacuna ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Es sembrava erb com a farratge. Material vegetal picat, trinxat. Era una feina feixuga perquè s'havia d'arrencar tot a mà perquè el feien a motes i el batien a l'era, per a separar el gra per al bestiar (bens).
Observacions: Ara ja no se'n gasta perquè és un gra molt fort i fa les carns vermelloses. I ara ja no hi ha mercat per a les carns vermelles, ara el mercat demana carns més suaus, rosades. La palla de l'erb també la recollien i la guardaven o venien pels bens.
Argençola ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Molt baixet, gra rodó i ros, també el plantaven amb quatre grans d'ordi o civada perquè s'emparrés. Encara en planten per la zona, però és tan baix que costa molt de collir amb la recol·lectora [dit "cosechadora"], i el rendiment també és justet, alguns camps ni els cosexen.
Veciana ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Encara en fa, el sega amb una màquina que té, una farratgera, i el bat ell a l'era. Abans es feia a motes. Si és massa sec l'any queda molt baix i no es pot segar. Guarda la llavor des de fa uns 30 anys. Li va comprar la llavor fa 30 anys a Igualada al Rós d'Igualada (abans del Calvet). Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no (tot té les seves pegues i les seves virtuts). Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon (també en compra una mica quan no li arriba prou fem per a a les feixes).
Veciana ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Encara en fa, el sega amb una màquina que té, una farratgera, i el bat ell a l'era. Abans es feia a motes. Si és massa sec l'any queda molt baix i no es pot segar. Guarda la llavor des de fa uns 30 anys. Li va comprar la llavor fa 30 anys a Igualada al Rós d'Igualada (abans del Calvet). Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no (tot té les seves pegues i les seves virtuts). Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon (també en compra una mica quan no li arriba prou fem per a a les feixes).

Més informació en aquesta web sobre Vicia ervilia (L.) Willd.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Vicia ervilia

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia