Vitis vinifera L.

Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vinya macabeu. Extracció mecànica (premsat) i fermentació.

Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vinya garnatxa. Extracció mecànica (premsat) i fermentació.

Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Rop: most de vi, codonyes, fruites... Cocció fins a aconseguir la reducció del contingut i la concentració dels sucres.
Observacions: Codony plantat al secà.

Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: L'única cosa que havien fet a casa era mistela, després van passar a fer ratafia també. S'agafava el most i es barrejava amb l'esperit, però no recorda les proporcions.
Observacions: Fa molts anys que no en fan.

Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Mistela. S'afageix una sisena part d'alcohol al most (cinc i un). Extracció mecànica (premsat) i maceració en aiguardent.

Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ull de llebre negre: més primerenc i amb més grau. Extracció mecànica (premsat) i fermentació: vi, vinagre.
Observacions: A finals del segle XIX va arribar la fil·loxera. Quan van substituir les vinyes per vinyes de peu americà es van buscar millors terrenys (els dolents es van deixar per a oliveres i ametllers), i encara hi ha ceps perduts per les muntanyes del voltant de Tous que encara són d'abans de la fil·loxera. Durant l'època en que la fil·loxera encara no havia arribat a Catalunya, aquests pobles de Tous i del voltant portaven vi a vendre a França en carros carregats de bots de vi (fets amb pell de xai) i tenien mala fama de jugadors i viciosos. A vegades tornaven a peu sense res i d'altres amb dos o tres carros. La forma de podar els ceps és molt personal i depèn del terreny. Perquè hi ha terrenys on pots deixar molts ceps que facin molt raïm i d'altres que no. Depèn de la humitat i de la classe de terreny. Ara hi ha molt més bosc que abans, en aquest país. Durant la fil·loxera, a França (quan encara no havia arribat aquí) es van talar molts boscos i es van fer molts feixos per a plantar-hi ceps. Quan es van morir, els van colonitzar els pins.

Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Rop: fruites, aubergínia, peres i most. Era bo i una mica àcid. Cocció fins a aconseguir la reducció del contingut i la concentració dels sucres.
Observacions: N'havien pres a casa, però no n'han fet més.

Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Rop: fruites, aubergínia, peres i most. Era bo i una mica àcid. Cocció fins a aconseguir la reducció del contingut i la concentració dels sucres.
Observacions: N'havien pres a casa, però no n'han fet més.

Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Observacions: El del país, era el més abundant.

Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vinya martorella. Extracció mecànica (premsat) i fermentació.