Juglandàcies
Juglans regia L.
Hi ha 263 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
263 coincidències amb els filtres actuals
Queralbs ~ Ripollès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les nous verdes són un ingredient de la ratafia.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les nous verdes són un ingredient de la ratafia.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Tymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Observacions: És el que fa enfosquir la ratafia. No mirem mai prim per a colar la ratafia, a vegades ho hem fet cap a la vora de Nadal. En principi hi posem dues nous per litre, tal com són, a vegades no arriba. Quedes amb unes mans que no et vol marxar. Abans es feien servir per tenyir el cabell o la roba. Quinze dies abans de fer la ratafia ja les tenen en l'anís.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Tymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Observacions: És el que fa enfosquir la ratafia. No mirem mai prim per a colar la ratafia, a vegades ho hem fet cap a la vora de Nadal. En principi hi posem dues nous per litre, tal com són, a vegades no arriba. Quedes amb unes mans que no et vol marxar. Abans es feien servir per tenyir el cabell o la roba. Quinze dies abans de fer la ratafia ja les tenen en l'anís.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Tymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Observacions: És el que fa enfosquir la ratafia. No mirem mai prim per a colar la ratafia, a vegades ho hem fet cap a la vora de Nadal. En principi hi posem dues nous per litre, tal com són, a vegades no arriba. Quedes amb unes mans que no et vol marxar. Abans es feien servir per tenyir el cabell o la roba. Quinze dies abans de fer la ratafia ja les tenen en l'anís.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Cireres (Prunus avium), nous (Juglans regia), romaní (Rosmarinus officinalis), mimosa (Acacia dealbata), llor (Laurus nobilis), flor del sucre (Centaurea aspera), mala mare (Pallenis spinosa), farigola (Thymus vulgaris), herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), lilà (Wisteria sinensis), bruc (Erica arborea), ortiga blanca (Lamium album), mil granes (Herniaria glabra), herba prima (Asperula cynanchica), cabell de blat de moro (Zea mays), estepa (Cistus salviifolius), sàlvia (Salvia officinalis), brotònica (Stachys officinalis), fulla d'olivera (Olea europaea subsp. europaea), flor de pruner (Prunus domestica subsp. domestica), flor d'arç blanc (Crataegus monogyna), pensaments (Viola tricolor), flor de préssec (Prunus persica), vlinca (Vinca major), rosa (Rosa canina), xeringuilla (Philadelphus coronarius), ascàcia (Robinia pseudoacacia), pèsols bords (Pisum sativum), flor de taronger (Citrus aurantium), clavells (Dianthus sp.), flor de pi (Pinus sp.), saüquer (Sambucus nigra), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), tomanyí (Lavandula stoechas), camamilla (Matricaria recutita), cua de cavall (Equisetum sp.), malva (Malva sylvestris), marialluïsa (Lippia triphylla), plantatge (Plantago lanceolata), fulles de la mare de Déu (Stachys byzantina), belluguets (Briza media), mançanilla (Helichrysum stoechas), ginesta (Spartium junceum), flor de magraner (Punica granatum), poriol (Mentha pulegium), xuclamel (Lonicera implexa), menta americana (Salvia microphylla), menta blanca (Mentha sp.), menta de xocolata (Mentha xpiperita), menta de la sopa (Mentha spicata), esparcet (Onobrychis viciifolia), herba del traïdor (Prunella grandiflora), til·la (Tilia platyphyllos), tarongina (Melissa officinalis), olivereta (Ligustrum vulgare), romeguera (Rubus ulmifolius), escabiosa (Scabiosa atropurpurea), farigoleta (Tymus serpyllum), orella d'os (Ramonda myconi), marduix (Origanum majorana), lliri de Sant Josep (Lilium candidium), lledons (Celtis australis), magnòlia (Magnolia grandiflora), cugula (Avena barbata), orenga (Origanum vulgare), herba fetgera (Anemone hepatica), fonoll (Foeniculum vulgare), herba cuquera (Agrimonia eupatoria), ruda (Ruta chalepensis), regalíssia (Glycyrrhiza glabra), comí, matafaluga (Pimpinella anisum), anís estrellat (Illicium verum), claus (Syzygium aromaticum), sucre roig (Saccharum officinarum), canyella (Cinnamomum verum), poma (Pyrus malus subsp. mitis i cafè (Coffea arabica).
Observacions: És el que fa enfosquir la ratafia. No mirem mai prim per a colar la ratafia, a vegades ho hem fet cap a la vora de Nadal. En principi hi posem dues nous per litre, tal com són, a vegades no arriba. Quedes amb unes mans que no et vol marxar. Abans es feien servir per tenyir el cabell o la roba. Quinze dies abans de fer la ratafia ja les tenen en l'anís.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La nou verda és la base per a fer ratafia.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La nou verda és la base per a fer ratafia.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne vi de nous: 20 nous verdes (Juglans regia), cinc litres de vi del Priorat (o similar, que sigui bo), un vi negre que sigui fort, amb bastant de grau (13º o més) (Vitis vinifera), mig litre de rom negre (Saccharum officinarum), dos kg de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa). Les nous no poden ser massa madures o no es podrien partir per la meitat. S'hi fa una creu i quatre trossos. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena. Colar amb drap de fil per a que no quedin restes. Prendre passats uns sis mesos. La ratafia es troba molt forta, té més gust d'esperit, en canvi el vi de nous passa millor, és més bo.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne vi de nous: 20 nous verdes (Juglans regia), cinc litres de vi del Priorat (o similar, que sigui bo), un vi negre que sigui fort, amb bastant de grau (13º o més) (Vitis vinifera), mig litre de rom negre (Saccharum officinarum), dos kg de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa). Les nous no poden ser massa madures o no es podrien partir per la meitat. S'hi fa una creu i quatre trossos. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena. Colar amb drap de fil per a que no quedin restes. Prendre passats uns sis mesos. La ratafia es troba molt forta, té més gust d'esperit, en canvi el vi de nous passa millor, és més bo.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne vi de nous: 20 nous verdes (Juglans regia), cinc litres de vi del Priorat (o similar, que sigui bo), un vi negre que sigui fort, amb bastant de grau (13º o més) (Vitis vinifera), mig litre de rom negre (Saccharum officinarum), dos kg de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa). Les nous no poden ser massa madures o no es podrien partir per la meitat. S'hi fa una creu i quatre trossos. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena. Colar amb drap de fil per a que no quedin restes. Prendre passats uns sis mesos. La ratafia es troba molt forta, té més gust d'esperit, en canvi el vi de nous passa millor, és més bo.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer-ne vi de nous: 20 nous verdes (Juglans regia), cinc litres de vi del Priorat (o similar, que sigui bo), un vi negre que sigui fort, amb bastant de grau (13º o més) (Vitis vinifera), mig litre de rom negre (Saccharum officinarum), dos kg de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa). Les nous no poden ser massa madures o no es podrien partir per la meitat. S'hi fa una creu i quatre trossos. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena. Colar amb drap de fil per a que no quedin restes. Prendre passats uns sis mesos. La ratafia es troba molt forta, té més gust d'esperit, en canvi el vi de nous passa millor, és més bo.
Bescanó ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer ratafia. Ingredients per a quatre litres d'anís: quatre nous verdes tendres (Juglans regia), una nou moscada (Myristica fragrans), un canó de canyella (Cinnamomum verum), 15 grans de cafè (Coffea arabica), sis claus de pot (Syzygium aromaticum), una poma partida a trossos (Pyrus malus subsp. mitis), la pela d'una llimona i quatre fulles de llimoner (Citrus limon), la pela d'una taronja, una taronja verda partida i quatre fulles de taronger (Citrus sinensis), quatre brots de fonoll (Foeniculum vulgare), 20 fulles de marialluïsa (Lippia triphylla), dos brots de menta de la sopa (Mentha spicata), dos brots de menta romana (Mentha xpiperita), tres brots de jasolida (Satureja montana), tres brots de marduix (Origanum majorana), tres brots de camamilla (Matricaria recutita), tres brots de poliol (Mentha pulegium), tres fulles de tarongina (Melissa officinalis), tres fulles de llorer (Laurus nobilis), tres brots de farigola (Thymus vulgaris), tres brots de romaní (Rosmarinus officinalis), tres brots de sàlvia (Salvia officinalis), tres brots d'alfàbrega (Ocimum basilicum), tres brots d'espígol (Lavandula angustifolia), un grapadet de flor de til·la (Tilia sp.), una pinya de pi verda (Pinus sp.), tres brots d'orenga (Origanum vulgare). Hi ha gent que hi tira de tot, fins i tot malves (Malva sylvestris) i rosa de pastor (Rosa canina), també s'hi posa flor de saüquer (Sambucus nigra). Si es té les plantes fresques per aquell temps millor que no pas seques. Si l'anís és molt dolç no cal afegir sucre. Deixar 40 dies a sol i serena, fins per allà el dia 5 d'agost, que és la mare de Déu de les Neus. Quan la meu mare la feia amb tantes herbes de marge trobava que amargava més, no era massa bona.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer ratafia. Ingredients per a quatre litres d'anís: quatre nous verdes tendres (Juglans regia), una nou moscada (Myristica fragrans), un canó de canyella (Cinnamomum verum), 15 grans de cafè (Coffea arabica), sis claus de pot (Syzygium aromaticum), una poma partida a trossos (Pyrus malus subsp. mitis), la pela d'una llimona i quatre fulles de llimoner (Citrus limon), la pela d'una taronja, una taronja verda partida i quatre fulles de taronger (Citrus sinensis), quatre brots de fonoll (Foeniculum vulgare), 20 fulles de marialluïsa (Lippia triphylla), dos brots de menta de la sopa (Mentha spicata), dos brots de menta romana (Mentha xpiperita), tres brots de jasolida (Satureja montana), tres brots de marduix (Origanum majorana), tres brots de camamilla (Matricaria recutita), tres brots de poliol (Mentha pulegium), tres fulles de tarongina (Melissa officinalis), tres fulles de llorer (Laurus nobilis), tres brots de farigola (Thymus vulgaris), tres brots de romaní (Rosmarinus officinalis), tres brots de sàlvia (Salvia officinalis), tres brots d'alfàbrega (Ocimum basilicum), tres brots d'espígol (Lavandula angustifolia), un grapadet de flor de til·la (Tilia sp.), una pinya de pi verda (Pinus sp.), tres brots d'orenga (Origanum vulgare). Hi ha gent que hi tira de tot, fins i tot malves (Malva sylvestris) i rosa de pastor (Rosa canina), també s'hi posa flor de saüquer (Sambucus nigra). Si es té les plantes fresques per aquell temps millor que no pas seques. Si l'anís és molt dolç no cal afegir sucre. Deixar 40 dies a sol i serena, fins per allà el dia 5 d'agost, que és la mare de Déu de les Neus. Quan la meu mare la feia amb tantes herbes de marge trobava que amargava més, no era massa bona.
Aiguaviva ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), orenga (Origanum vulgare), marialluïsa (Lippia triphylla), menta de la sopa (Mentha spicata), menta romana (Mentha xpiperita) , til·la(Tilia sp.), farigola (Thymus vulgaris), camamilla (Matricaria recutita) , poliol (Mentha pulegium), ginesta (Spartium junceum), xuclamel (Lonicera implexa), nepta (Nepeta cataria), boles de ginebró (n'agafem un tallet amb bola i tot) (Juniperus communis), sàlvia (Salvia officinalis), farigoleta (Thymus serpyllum), alfàbrega (Ocimum basilicum), marduix (Origanum majorana), tarongina (Melissa officinalis), llimona (pela) (Citrus limon), taronja (una taronja entera i la pela d'una altra pels sis litres i flor) (Citrus sinensis), hisop (Hyssopus officinalis), tomanyí (Lavandula stoechas), plantatge ample (Plantago major), matifoc (alguna fulleta) (Sempervivum tectorum), llor (flor) (Laurus nobilis), malves (flor) (Malva sylvestris), escabeiosa (Scabiosa atropurpurea), clavells d'espècie (dos com a màxim pels sis litres) (Syzygium aromaticum), nou moscada (molt poca) (Myristica fragrans), canyella (un canó) (Cinnamomum verum), una nou verda per litre si són grossetes, tallades o xafades (Juglans regia), cafè en gra (10 grans per litre) (Coffea arabica) i pi (flor) (Pinus sp.). Es posa una garrafa amb anís dolç, les herbes i el sucre. Es deixa 40 dies a sol i serena tapat amb un drap i un ansat de cap per avall perquè respiri i no hi entri pols. Després es cola i ja està. Es posa una cullerada no molt plena de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa) per litre.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia. Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), orenga (Origanum vulgare), marialluïsa (Lippia triphylla), menta de la sopa (Mentha spicata), menta romana (Mentha xpiperita) , til·la(Tilia sp.), farigola (Thymus vulgaris), camamilla (Matricaria recutita) , poliol (Mentha pulegium), ginesta (Spartium junceum), xuclamel (Lonicera implexa), nepta (Nepeta cataria), boles de ginebró (n'agafem un tallet amb bola i tot) (Juniperus communis), sàlvia (Salvia officinalis), farigoleta (Thymus serpyllum), alfàbrega (Ocimum basilicum), marduix (Origanum majorana), tarongina (Melissa officinalis), llimona (pela) (Citrus limon), taronja (una taronja entera i la pela d'una altra pels sis litres i flor) (Citrus sinensis), hisop (Hyssopus officinalis), tomanyí (Lavandula stoechas), plantatge ample (Plantago major), matifoc (alguna fulleta) (Sempervivum tectorum), llor (flor) (Laurus nobilis), malves (flor) (Malva sylvestris), escabeiosa (Scabiosa atropurpurea), clavells d'espècie (dos com a màxim pels sis litres) (Syzygium aromaticum), nou moscada (molt poca) (Myristica fragrans), canyella (un canó) (Cinnamomum verum), una nou verda per litre si són grossetes, tallades o xafades (Juglans regia), cafè en gra (10 grans per litre) (Coffea arabica) i pi (flor) (Pinus sp.). Es posa una garrafa amb anís dolç, les herbes i el sucre. Es deixa 40 dies a sol i serena tapat amb un drap i un ansat de cap per avall perquè respiri i no hi entri pols. Després es cola i ja està. Es posa una cullerada no molt plena de sucre (Beta vulgaris subsp. vulgaris var. crassa) per litre.
Sant Gregori ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia.
Observacions: Hi havia gent que feia ratafia però jo no la sabia pas fer. S'hi posava meitat d'aiguardent i meitat de no sé què més.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a la ratafia.
Observacions: Hi havia gent que feia ratafia però jo no la sabia pas fer. S'hi posava meitat d'aiguardent i meitat de no sé què més.
Sant Gregori ~ Gironès
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer ratafia.
Observacions: En teníem un plantat al costat de casa.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit immadur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer ratafia.
Observacions: En teníem un plantat al costat de casa.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.