Labiades

Mentha sp.

Hi ha 167 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




167 coincidències amb els filtres actuals

Argençola ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La menta la posen molt al guisat per a donar gust
Argençola ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La menta la posen molt al guisat per a donar gust
Argençola ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Argençola ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Condiment
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: En donaven als cargols perquè tinguéssin bon gust, i també n'hi posaven quan els cuinaven.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Menta del carmel: vi místic, encara en fan. Era bo, es notava molt la nou moscada. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta de carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, i ho deixen dins el vi entre vuit i 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja te el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes, galets i vi místic eren les postres del diumenge. Diu que a casa seva quan va nàixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.

Més informació en aquesta web sobre Mentha sp.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Mentha sp.

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia