Compostes
Cynara cardunculus L.
Hi ha 219 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
219 coincidències amb els filtres actuals
Fogars de Montclús ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Observacions: Ve a ser com una escarxofera borda. La presonera és la planta i presora, la flor.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Observacions: Ve a ser com una escarxofera borda. La presonera és la planta i presora, la flor.
Fogars de Montclús ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Observacions: Ve a ser com una escarxofera borda. La presonera és la planta i presora, la flor.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Observacions: Ve a ser com una escarxofera borda. La presonera és la planta i presora, la flor.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres la fem servir per a fer formatges i matons.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres la fem servir per a fer formatges i matons.
Arbúcies ~ Selva
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El capítol [dit "bigoti"] el picaven i el posaven a la llet per a fer mató.
Observacions: Al Vimeners n'hi havia hagut, de presora.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El capítol [dit "bigoti"] el picaven i el posaven a la llet per a fer mató.
Observacions: Al Vimeners n'hi havia hagut, de presora.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Llinars del Vallès ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Elaboració del mató. Se'n posa un pessiguet en aigua a la nit per a l'endemà al matí, i es tira l'aigua a la llet per a fer-la amatonar.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Elaboració del mató. Se'n posa un pessiguet en aigua a la nit per a l'endemà al matí, i es tira l'aigua a la llet per a fer-la amatonar.
El Brull ~ Osona
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
El Brull ~ Osona
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
El Brull ~ Osona
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.