Compostes

Cynara cardunculus L.

Hi ha 219 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




219 coincidències amb els filtres actuals

El Brull ~ Osona
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Utilitzada per a fer mató i formatge. Quan vull fer mató, en vaig a buscar un pessic i el poso en una tassa amb una mica d'aigua -com ara, si vols fer mató demà, aquest vespre la poses a estovar- i l'endemà ho aixafes ben aixafat amb el morter (un pessiguet d'herbacol per a dos litres de llet, si fa no fa). Faig bullir la llet i quan la llet és bullida la poso en una cassola i quan està a la mida de beure-la -que no cremi-, anar-hi tirant aquella aigua i anar remenant. Després es deixa refredar, i amb l'anar-se refredant, l'aigua va sola i la llet es va espessint i ja queda el mató. I quan és fred, ho poso en un drap i ho penjo, i ja va sortint tota l'aigua -el xerigot-, ja queda escorregut. Per a l'elaboració de formatges ja porta més feina. He de dir la veritat, no n'he fet mai cap, però havia vist com els feien. Posaven la llet sense bullir a la vora del foc, que s'anés atebiant, i hi anaven tirant aquesta aigua de l'herbacol, i anar-la remenant, remenant, fins que era espès. Hi havien de passar moltes estones. I després el posaven en unes formatgeres -com unes tasses grosses- que eren foradades, i el suc ja sortia per aquells forats. De tant en tant el tombaven i amb les mans l'anaven esprement fins que sortia tot el suc. Es feia més aviat amb llet de cabra. Tant si és mató com formatge, surt més bé amb llet de cabra que no pas amb llet de vaca. Amb llet d'ovella, ara em sembla que poca gent en deu fer.
Observacions: S'ha de collir la flor -que punxa molt-, i treure només la poncella. Llavors la deixo estesa, fins que els filets queden ben secs, i en acabat, els poso en una capsa i els guardo. Tan sols fan mató un parell de cops a l'any, quan els ve de gust menjar-ne.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Amb la presora, de vegades hi tens uns treballs! L'una hora perquè és poc remullada, l'altra hora perquè n'hi poses poca. Costa de trobar el punt. En canvi, la llimona, no. M'agrada més de gust i és més fàcil de fer.
Observacions: L'Enrica i la Matilde -veïnes seves-, que tenien cabres, en venien a buscar i després portaven algun mató.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Si vols fer el mató al matí, cal posar la presora -allò blau- en remull al vespre, i si el vols fer al vespre, al matí. Quan és ben remullada, fas bullir la llet ben bullida, llavors piques la presora ben picada al morter i aquella aigua on l'has remullada, quan tens la presora ben picada, i quan et sembla que la llet està bé, coles aquella i la hi tires, i ben remenat. Quan fèiem mató de llet de cabra -que a casa en fèiem molt-, el temps de fer-la bullir i de picar la presora, ja la hi tiràvem i quedava espès. La llet de vaca és més delicada, li costa molt, d'espessir-se. Quan et sembla que s'ha refredat una mica, la hi tires, i si no s'espesseix de seguida, nosaltres la tornem al fogó fins que veiem que es destria, que ja surt aigua pels cantons.
Observacions: Molts fan mató amb vinagre o bé amb llimona, però no surt tan bo com amb això; i en surt molt menys. N'havien fet molt, de mató; se'l venien. Nosaltres en diem presora, però si l'has d'anar a comprar (a Granollers o a Llinars) has de demanar herbacol.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per a fer amatonar la llet. El mató és més senzill de fer que el formatge. Es posa la flor en remull al vespre i, l'endemà, cal esprémer-la, colar-la i tirar-la a la llet -quan ja ha bullit i és una mica freda- (abans ja hi havia les formatgeres -que eren de terra-, que servien per a esprémer-ho ben espremut amb les mans de manera que sortís tot el suc. Quan ja no treia gens de suc el tornaven a engrunar i el tornaven a posar a la formatgera, i llavors s'havia d'apellar amb les mans, anar-lo afinant, i quedava apellat (deien que s'havia de fer pujar, i ens hi feien tenir les mans quietes, ara d'un cantó, ara de l'altre. Els feien amb formatge de cabra i, millor, d'ovella.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató. La flor, quan és seca, es posa a remullar (un bon pessic de flor, segons la llet que hi hagi) i l'endemà es fa bullir la llet i quan ja no escalda (és a dir, quan s'ha refredat una mica, que la llet no escaldi l'aigua) s'hi tira aquella aigua, i al cap de poc ja queda amatonada. També es pot picar la flor, però si es fa un dia per l'altre, no cal, ja té temps de treure la substància. El mató de llet de vaca costa més de fer que no pas el de cabra; quan es veu que la llet és una mica amatonada, cal tornar-la al foc. Mai no hi ha tant mató com amb la de cabra.
Montseny ~ Vallès Oriental
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La flor, aquells filets de color lila, serveix per a fer mató. La flor, quan és seca, es posa a remullar (un bon pessic de flor, segons la llet que hi hagi) i l'endemà es fa bullir la llet i quan ja no escalda (és a dir, quan s'ha refredat una mica, que la llet no escaldi l'aigua) s'hi tira aquella aigua, i al cap de poc ja queda amatonada. També es pot picar la flor, però si es fa un dia per l'altre, no cal, ja té temps de treure la substància. El mató de llet de vaca costa més de fer que no pas el de cabra; quan es veu que la llet és una mica amatonada, cal tornar-la al foc. Mai no hi ha tant mató com amb la de cabra.
Canavelles ~ Conflent
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Servia per enflorar la llet. Es posava a macerar al vespre, l'endemà es picava i el suc es tirava a la llet i quallava.
Cervià de les Garrigues ~ Garrigues
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les flors serveixen per a quallar la llet.
Cervià de les Garrigues ~ Garrigues
Quall
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Les flors serveixen per a quallar la llet.

Més informació en aquesta web sobre Cynara cardunculus L.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Cynara cardunculus

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia