Asparagàcies
Aphyllanthes monspeliensis L.
Hi ha 40 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
40 coincidències amb els filtres actuals
Sant Gregori ~ Gironès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ho menjaven les vaques. Pasturaven als prats i menjaven el que hi havia.
Observacions: Feia com uns fils i feia una floreta blava.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ho menjaven les vaques. Pasturaven als prats i menjaven el que hi havia.
Observacions: Feia com uns fils i feia una floreta blava.
Sant Joan de les Abadesses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: És dolça, te la pots menjar.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: És dolça, te la pots menjar.
Sant Joan de les Abadesses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: És dolça, te la pots menjar.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: És dolça, te la pots menjar.
Sant Joan de les Abadesses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El bestiar se la menja, la flor és dolça.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El bestiar se la menja, la flor és dolça.
Sant Joan de les Abadesses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El bestiar se la menja, la flor és dolça.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: El bestiar se la menja, la flor és dolça.
Les Llosses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Les Llosses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Les Llosses ~ Ripollès
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Fresca (sense preparació)
Part de la planta: Flor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Nosaltres ens menjàvem la flor, és bona, dolça.
Talarn ~ Pallars Jussà
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.
Talarn ~ Pallars Jussà
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: No consta
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Les mates de junça fines i tendres són molt apreciades per les ovelles; les grosses i dures només són consumides pel bestiar cavallar.
Observacions: Recurs alimentari al qual en ocasions se li reconeix vinculacions terapèutiques. Les joncedes eren particularment valorades com a pastures hivernals; a causa de la gran fragilitat d'aquestes comunitats, l'aprofitament ramader es cenyia a un període molt concret, des de mitjans d'agost a mitjans d'abril: "Abans, quan l'erm s'aprofitava, del dia 20 d'abril cap endavant als vedats de junça a les ovelles no els hi deixàvem posar, perquè la maten! És que ara quan saba, quan neix, l'ovella l'arrenca i aquella junça ja no torna a llucar; ara, a l'agost, que ja està arrelada, llavors l'escapça i torna. Si la pasturen abans fan malbé la planta. I a partir de mitjan agost ja els hi deixàvem anar, que ja està ferma". En altres indrets, les joncedes no es pasturen des la Mare de Déu de març fins a finals d'octubre o principis de novembre. Alguns pastors de certa edat creuen que l'actual regressió de les joncedes és deguda que no es respecten les pautes d'explotació seculars referides.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.