Papilionàcies
Cicer arietinum L.
Hi ha 51 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
51 coincidències amb els filtres actuals
Jorba ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Jorba ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feien molts cigrons. També es feien molts llegums, cigrons, pèsols... Els pèsols es feien llaurant amb un forcat i es tiraven els pèsols al solc, i es feien pèsols de secà, era un pèsol que aguantava més la secada, de mata baixa, i d'aspecte semblant al d'ara. Els pèsols els plantaven passat Nadal, cap a primers de febrer, perquè si es plantaven al novembre glaçava i plovia molt i era probable que els matés
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feien molts cigrons. També es feien molts llegums, cigrons, pèsols... Els pèsols es feien llaurant amb un forcat i es tiraven els pèsols al solc, i es feien pèsols de secà, era un pèsol que aguantava més la secada, de mata baixa, i d'aspecte semblant al d'ara. Els pèsols els plantaven passat Nadal, cap a primers de febrer, perquè si es plantaven al novembre glaçava i plovia molt i era probable que els matés
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob. Després de la guerra no tenien adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens. Li agradava fer-ho recte.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob. Després de la guerra no tenien adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens. Li agradava fer-ho recte.
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Abans es plantava erb, veces, cigrons (els cigrons que es plantaven eren els més petitons, el cigró gros no anava tan bé), principalment es plantava perquè es feia la rotació, i així amb aquests cultius es deixava descansar la terra, ja que d'adob n'hi havia poc, perquè era car, no hi havia diners, tot i que poc o molt sempre recorda que hi ha hagut adob, compraven amoníac, Súper i potassa, i feia la barreja. En general els llegums adobaven la terra.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Abans es plantava erb, veces, cigrons (els cigrons que es plantaven eren els més petitons, el cigró gros no anava tan bé), principalment es plantava perquè es feia la rotació, i així amb aquests cultius es deixava descansar la terra, ja que d'adob n'hi havia poc, perquè era car, no hi havia diners, tot i que poc o molt sempre recorda que hi ha hagut adob, compraven amoníac, Súper i potassa, i feia la barreja. En general els llegums adobaven la terra.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Al secà. En feien cada any per al consum principalment.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Al secà. En feien cada any per al consum principalment.
Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feia tot a motes. Ho feien de matinada, a les quatre, perquè és quan s'arrenquen millor.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feia tot a motes. Ho feien de matinada, a les quatre, perquè és quan s'arrenquen millor.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Són molt bones. Es cuinaven amb cigrons i mongetes o amb patata aixafat.
Observacions: No té res a veure amb la col manresana que venen. La col que manresana que venen fa un ull com una pilota i és més amarganta. Aquestes cols que té ella fan fulles (desfullen les fulles tendres) i cap al gener culls l'ull i al tallar l'ull fan els brots/brotons. La Benita l'ha conservat sempre. Un home de Calaf n'hi va venir a buscar un pessic de llavors.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Són molt bones. Es cuinaven amb cigrons i mongetes o amb patata aixafat.
Observacions: No té res a veure amb la col manresana que venen. La col que manresana que venen fa un ull com una pilota i és més amarganta. Aquestes cols que té ella fan fulles (desfullen les fulles tendres) i cap al gener culls l'ull i al tallar l'ull fan els brots/brotons. La Benita l'ha conservat sempre. Un home de Calaf n'hi va venir a buscar un pessic de llavors.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.