Gramínies
Hordeum vulgare L.
Hi ha 254 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
254 coincidències amb els filtres actuals
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó, feia tres o quatre carrils i un espigot ample. Feia molta palla.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó, feia tres o quatre carrils i un espigot ample. Feia molta palla.
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es feia molta palla. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó (feia tres o quatre carrils i un espigot ample).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es feia molta palla. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó (feia tres o quatre carrils i un espigot ample).
Jorba ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es feia molta palla. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó (feia tres o quatre carrils i un espigot ample).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es feia molta palla. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de tres caires. Creu que pot ser el mateix que el tremesó (feia tres o quatre carrils i un espigot ample).
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: No consta
Descripció: Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi tremesó: també es feia gros. Feia una espiga com el puny, però s'ajeia. I quan s'ajau no grana. Actualment es fa més ordi que blat. Aguanta millor la secada.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: No consta
Descripció: Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi tremesó: també es feia gros. Feia una espiga com el puny, però s'ajeia. I quan s'ajau no grana. Actualment es fa més ordi que blat. Aguanta millor la secada.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Es feia gros, feia una espiga com el puny. S'ajau molt i quan s'ajau no grana. Actualment es fa més ordi que blat. Aguanta millor la secada.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Es feia gros, feia una espiga com el puny. S'ajau molt i quan s'ajau no grana. Actualment es fa més ordi que blat. Aguanta millor la secada.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi cerveser. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Després ja es va passar al que es fa ara, l'ordi cerveser, que no s'ajeu, no s'espolsa i produeix més. Les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès, es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i no els sortia a compte. Ara, ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que si no s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi cerveser. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Després ja es va passar al que es fa ara, l'ordi cerveser, que no s'ajeu, no s'espolsa i produeix més. Les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès, es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i no els sortia a compte. Ara, ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que si no s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Se'n feia abans, però amb les recol·lecores [dit "cosechadoras"] també es va deixar de fer ja que tenia el problema que per segar s'ha d'esperar que el gra sigui molt sec, i aquesta classe s'espolsava molt, la meitat del gra es perdia amb un dia de vent, i abans, quan es segava a volant com que es segava més verd això no passava, i per tant amb les recol·lectores [dit "cosechadoras"] es va perdre. Totes les menes antigues s'han perdut. Es feia principalment blat, ordi i civada, i se'n feia poca superfície, la majoria era vinya. Abans de que ell comencés a fer de pagès es feia també sègol, però ell ja no n'havia fet. Per fer la llavor plantaven en un tros que s'hagués deixat descansar un any, i així la llavor, el gra sortia més bo. Ell té pràcticament tota la terra cultivable del terme de la Pobla (excepte les terres del vaquer pujant cap al castell), és seva, l'ha anat comprant, als productors petits no ens sortia a compte i li han anat donant els camps, perquè li havien de llogar la maquinària i tal i no els sortia a compte. Ara ell mateix porta tots els camps, porta unes 70 ha, tot i que ara ja és gran i ho van deixant, la dona diu que ho hauria de deixar, però ell diu que mentre es pugui ho anirà fent, que sinó s'avorriria i es moriria, però ara ho fa sense preocupar-s'hi tant. No hi ha gaira extensió agrícola a la Pobla, són parcel·les petites i un terme petit. Ara amb la maquinària no es cansen. No es poden queixar, han treballat molt, però han pogut anar vivint bé.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.