Gramínies

Hordeum vulgare L.

Hi ha 254 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




254 coincidències amb els filtres actuals

Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija amb fulles/branques
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi de Sant Isidre. Material vegetal picat, trinxat. En feien farina per als porcs [dit "tocinos"].
Observacions: Venia més primerenc i sempre en feien perquè tot i sembrar-se al mateix temps, venia més aviat (un mes abans) i podien fer farina aviat per al bestiar. Es sembrava abans de Tots Sants, de mig octubre en amunt.
Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi de Sant Isidre. Material vegetal picat, trinxat. En feien farina per als porcs [dit "tocinos"].
Observacions: Venia més primerenc i sempre en feien perquè tot i sembrar-se al mateix temps, venia més aviat (un mes abans) i podien fer farina aviat per al bestiar. Es sembrava abans de Tots Sants, de mig octubre en amunt.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi del país per al bestiar. Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi del país. Material vegetal sec, picat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi de cervesa. Material vegetal picat, trinxat. Per al bestiar.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Sant Martí de Tous ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ordi de cervesa per al bestiar. Material vegetal sec, picat.
Observacions: N'hi havia de dues classes. Sempre s'havia sembrat al setembre i octubre. Però després va arribar l'ordi de cervesa, cap els 60, que té el cicle més curt i que podien sembrar més tard passat l'octubre. Els adobs químics van arribar al 1920 en aquest país, i els fitosanitaris dels ceps també van començar per aquella època. Al 1950 encara no s'utilitzaven gaire per que valien molts cèntims. Sobretot s'utilitzava el fem. I a casa hi havia el femer, que acumulava la palla del bestiar, les restes de les verdures de les cases, que compostava i es remenava. També, com que no hi havia clavegueres [dit "cloaques"], es feien servir el que hi havia a la latrina de casa. Es feien servir barrals, que eren com portadores amb un tap de fusta a la mida, que estaven tapades. De la comuna i l'orinal tot anava a parar a un dipòsit, quan aquest s'omplia s'agafava un baciol (una galleda amb un mànec com el de la de casa la Nuri) i s'omplia el barral. Era molt bo pel camp. Però llavors no hi anaven detergents, ara ni els biodegradables ho són en realitat. Del país, de sempre. Als anys 60, després de les glaçades del 1956, es van popularitzar blats moderns més resistents a les glaçades que quasi ningú n'havia plantat llavors. També llavors van entrar varietats modernes d'ordi.
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi pàmula. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de dos carrils, espigot llarg i alt també.
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija amb fulles/branques
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi pàmula. Material vegetal picat.
Observacions: Ordi de dos carrils, espigot llarg i alt també.
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de sis carrils. Més alt que ara però no tant com el blat.
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Ordi tremesó. Material vegetal sec, picat.
Observacions: Ordi de sis carrils. Més alt que ara però no tant com el blat.

Més informació en aquesta web sobre Hordeum vulgare L.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Hordeum vulgare

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia