Gramínies
Hordeum vulgare L.
Hi ha 254 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
254 coincidències amb els filtres actuals
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
Castellfollit del Boix ~ Bages
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Trinxaven la col i l'amanien amb cabusel·la per a donar-ho a les gallines. També els havien de donar una mica de gra (blat de moro o ordi).
Veciana ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no (tot té les seves pegues i les seves virtuts). Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon (també en compra una mica quan no li arriba prou fem per a a les feixes)
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat.
Observacions: Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no (tot té les seves pegues i les seves virtuts). Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon (també en compra una mica quan no li arriba prou fem per a a les feixes)
Veciana ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: A les gallines els dona gra d'ordi i a vegades el boll de l'erb, la pellofa del gra i la fulla que queda després de ventar. També farina d'ordi i segones de la farina de blat del prat. Pinso no els en dona que és massa car. Quan té cols també els en dona. A vegades els dona alfals trinxat que és sec; l'alfals verd no els dura gaire temps.
Observacions: Agafen moltes malalties noves darrerament i se n'hi moren molt, de pneumònia, o s'assequen. Algun se'ls emporten les bèsties, però les tanca sempre a la nit. Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no. Tot té les seves pegues i les seves virtuts. Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon. En compra una mica quan no li arriba prou fem per a les feixes.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: A les gallines els dona gra d'ordi i a vegades el boll de l'erb, la pellofa del gra i la fulla que queda després de ventar. També farina d'ordi i segones de la farina de blat del prat. Pinso no els en dona que és massa car. Quan té cols també els en dona. A vegades els dona alfals trinxat que és sec; l'alfals verd no els dura gaire temps.
Observacions: Agafen moltes malalties noves darrerament i se n'hi moren molt, de pneumònia, o s'assequen. Algun se'ls emporten les bèsties, però les tanca sempre a la nit. Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no. Tot té les seves pegues i les seves virtuts. Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon. En compra una mica quan no li arriba prou fem per a les feixes.
Veciana ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: A les gallines els dona gra d'ordi i a vegades el boll de l'erb, la pellofa del gra i la fulla que queda després de ventar. També farina d'ordi i segones de la farina de blat del prat. Pinso no els en dona que és massa car. Quan té cols també els en dona. A vegades els dona alfals trinxat que és sec; l'alfals verd no els dura gaire temps.
Observacions: Agafen moltes malalties noves darrerament i se n'hi moren molt, de pneumònia, o s'assequen. Algun se'ls emporten les bèsties, però les tanca sempre a la nit. Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no. Tot té les seves pegues i les seves virtuts. Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon. En compra una mica quan no li arriba prou fem per a les feixes.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: A les gallines els dona gra d'ordi i a vegades el boll de l'erb, la pellofa del gra i la fulla que queda després de ventar. També farina d'ordi i segones de la farina de blat del prat. Pinso no els en dona que és massa car. Quan té cols també els en dona. A vegades els dona alfals trinxat que és sec; l'alfals verd no els dura gaire temps.
Observacions: Agafen moltes malalties noves darrerament i se n'hi moren molt, de pneumònia, o s'assequen. Algun se'ls emporten les bèsties, però les tanca sempre a la nit. Ell llaura la terra amb una arada i no corrona gaire. Fa un any de guaret, un any no. Tot té les seves pegues i les seves virtuts. Si s'hi posa molt fem al camp el cereal es fa molt bonic i dura més, al segon any encara es nota si estava ben femat. L'adob químic es renta més fàcilment, el mateix any si plou gaire, i per descomptat de cara al segon. En compra una mica quan no li arriba prou fem per a les feixes.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. És el que es feia abans. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit "gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per als porcs per engreixar. Després de la guerra portaven la farina al forn per a fer pa, per moldre-la la molien a calaf (farina de blat).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. És el que es feia abans. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit "gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per als porcs per engreixar. Després de la guerra portaven la farina al forn per a fer pa, per moldre-la la molien a calaf (farina de blat).
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. És el que es feia abans. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit "gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per als porcs per engreixar. Després de la guerra portaven la farina al forn per a fer pa, per moldre-la la molien a calaf (farina de blat).
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Tija
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal picat, trinxat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. És el que es feia abans. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit "gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per als porcs per engreixar. Després de la guerra portaven la farina al forn per a fer pa, per moldre-la la molien a calaf (farina de blat).
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit " gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per a engreixar els porcs. Després de la guerra portaven la farina al forn per fer pa, per a moldre-la, la molien a Calaf.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: Material vegetal sec, picat. Per a engreixar els porcs.
Observacions: Ordi de quatre carrils. En feien poc de cereals, per a l'ús [dit " gasto"] de la casa i per a donar al matxo (farina i palla) i també ordi per a engreixar els porcs. Després de la guerra portaven la farina al forn per fer pa, per a moldre-la, la molien a Calaf.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.