Esquisandràcies
Illicium verum Hook.f.
Hi ha 21 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
21 coincidències amb els filtres actuals
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fruit madur sencer
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
Peralada ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El posen a la ratafia.
Observacions: El compren.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El posen a la ratafia.
Observacions: El compren.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es posa a la ratafia.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es posa a la ratafia.
Figueres ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació del licor d'anís. Hi barrejava anís estrellat (que venia de l'Índia) i matafaluga (que compraven provinent de la Manxa) i els destil·laven al bany maria en l'alambic. El foc era de llenya i s'havia de tenir cura de mantenir la temperatura el més constant possible (el bany maria ho feia possible). L'anís amb més renom el feia la competència: era l'anís Barcino de la família Massot.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Planta usada en la fabricació del licor d'anís. Hi barrejava anís estrellat (que venia de l'Índia) i matafaluga (que compraven provinent de la Manxa) i els destil·laven al bany maria en l'alambic. El foc era de llenya i s'havia de tenir cura de mantenir la temperatura el més constant possible (el bany maria ho feia possible). L'anís amb més renom el feia la competència: era l'anís Barcino de la família Massot.
Peralada ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El posen a la ratafia.
Observacions: El compren.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: El posen a la ratafia.
Observacions: El compren.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es posa a la ratafia.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Fruit
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es posa a la ratafia.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.