Papilionàcies

Lathyrus sativus L.

Hi ha 58 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




58 coincidències amb els filtres actuals

Sant Pere Sallavinera ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Després de la guerra tenien molta demanda, però aviat ho van deixar.
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Eren bones.
Observacions: N'havien fet moltes, fins als 80.
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Eren bones.
Observacions: N'havien fet moltes, fins als 80.
Santa Maria de Miralles ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feien moltes guixes i pedrerol (el pedrerol era com un erb més gros i servia per al mateix). Les guixes van incrementar molt per la guerra, i el pedrerol es va perdre després de la guerra. Es collia tot amb les mans, i es feia de nit i quan era una mica verd, ja que, si no, s'espolsaven les mates en arrencar-les. A la nit, com que hi havia humitat, anava millor.
Bellprat ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Se'n feia molta també, i les canviaven per bacallà amb els rics de Barcelona, les guixes es van deixar de fer, cap als anys 75 encara se'n feia.
La Llacuna ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Antigament se n'havien fet, però ell ja no ho va enganxar. Era un menjar bast, de postguerra, i cap als anys 50 ja es va perdre. Quan van tenir més calers i hi va haver més abundància, la gent preferia altres coses, les guixes són pastoses i s'han de mastegar molt. La guixa vol dir misèria. Ell com va nèixer al 43 i no es va posar a treballar la terra fins el 55 ja no les va atrapar.
Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Havia sentit a dir que pel temps de la guerra molta gent només menjava guixes. De gust diuen que són bones, però la pell és una mica gruixuda i amoïna una mica, diuen que a les botigues de llegum cuit encara en venen.
Observacions: De guixes tampoc en feien, només n'havien fet un any i ja més cap aquí. Es fan altes i maques (les plantes) i es poden collir bé amb recol·lectora [dit "cosechadora"], tot i que cal canviar la peça de la recol·lectora [dit "cosechadora"] perquè no les trenqui, perquè són planes, cal canviar el còncau, la reixa que hi ha sota el trill perquè la guixa passi bé i no es trenqui, ara si això està adaptat ja està, fàcil, però cal fer-ne grans superfícies perquè sinó canviar la peça per un tros petit no val la pena.
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana

Més informació en aquesta web sobre Lathyrus sativus L.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Lathyrus sativus

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia