Papilionàcies
Lathyrus sativus L.
Hi ha 58 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
58 coincidències amb els filtres actuals
Òdena ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: La llavor ha de ser seca.
Calaf ~ Anoia
Cuita sense vehicle
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Té llavor vella. Sempre ha guardat la llavor, però ara fa anys que no en fa i són una mica velles. Molts d'aquests llegums es feien abans que sortissin els tractors, als anys 70, llavors no es podia llaurar tot, perquès es feia amb els animals. Havies de deixar camps en guaret i llavors plantaves llegums. Els llegums donen més feina que els cereals.
Cuita sense vehicle
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Té llavor vella. Sempre ha guardat la llavor, però ara fa anys que no en fa i són una mica velles. Molts d'aquests llegums es feien abans que sortissin els tractors, als anys 70, llavors no es podia llaurar tot, perquès es feia amb els animals. Havies de deixar camps en guaret i llavors plantaves llegums. Els llegums donen més feina que els cereals.
Calaf ~ Anoia
Cuita sense vehicle
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Té llavor vella. Sempre ha guardat la llavor, però ara fa anys que no en fa i són una mica velles. Molts d'aquests llegums es feien abans que sortissin els tractors, als anys 70, llavors no es podia llaurar tot, perquès es feia amb els animals. Havies de deixar camps en guaret i llavors plantaves llegums. Els llegums donen més feina que els cereals.
Cuita sense vehicle
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Té llavor vella. Sempre ha guardat la llavor, però ara fa anys que no en fa i són una mica velles. Molts d'aquests llegums es feien abans que sortissin els tractors, als anys 70, llavors no es podia llaurar tot, perquès es feia amb els animals. Havies de deixar camps en guaret i llavors plantaves llegums. Els llegums donen més feina que els cereals.
Jorba ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Jorba ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Ells només plantaven llegum per al consum propi, ho plantaven a motes i ho repassaven a mà Per a fer-ho ben net, hi havia molta feina. Hi ha qui feia camparrades per a vendre, camps sencers. La maquinària per a collir-lo va esdevenir un problema posteriorment, perquè es trencava molt, se'n desperdiciava molt perquè es trencava.
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Se'n feia molta, es plantava passat Pasqua.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Se'n feia molta, es plantava passat Pasqua.
Calaf ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Se'n feia molta, es plantava passat Pasqua.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Se'n feia molta, es plantava passat Pasqua.
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: No en menjaven gaires antigament, a vegades. Les donaven més aviat a les bèsties. Preferien menjar cigrons i mongetes.
Observacions: Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob. Després de la guerra no tenien adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens. Li agradava fer-ho recte.
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Descripció: No en menjaven gaires antigament, a vegades. Les donaven més aviat a les bèsties. Preferien menjar cigrons i mongetes.
Observacions: Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob. Després de la guerra no tenien adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens. Li agradava fer-ho recte.
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: No en menjaven gaires antigament. A vegades. Les donaven més aviat a les bèsties.
Observacions: Preferien menjar cigrons i mongetes. Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: No en menjaven gaires antigament. A vegades. Les donaven més aviat a les bèsties.
Observacions: Preferien menjar cigrons i mongetes. Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens.
Santa Coloma de Queralt ~ Conca de Barberà
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: No en menjaven gaires antigament. A vegades. Les donaven més aviat a les bèsties.
Observacions: Preferien menjar cigrons i mongetes. Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens.
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: No en menjaven gaires antigament. A vegades. Les donaven més aviat a les bèsties.
Observacions: Preferien menjar cigrons i mongetes. Les sembraven a motes. Es feia el llegum sobretot perquè no havies de donar parts a l'amo. Ells no tenien terra pròpia, la llogaven, i quan feies cereal havies de donar una part a l'amo, però si hi havia llegum no donaven les parts. A més si feies llegum s'adobava el terra, perquè les fulles petitetes del llegum queden totes al terra. I llavors no tenien gaire adob, potser una mica de fem com a molt. Feien sempre un any llegum i l'altre any cereal (blat o ordi). Per tant la terra que es portava sempre es dividia en dos. Avui en dia ja no es fa gens de llegum. Roten blat i ordi, un any i l'altre. Any rere any. Al Magí la feina que li agradava més era anar a sembrar, quan sembraven a motes. Una vegada va sembrar 150 kilos de cigrons de dos en dos. Les persones eren les màquines d'abans. I sempre recte i guardant la mateixa distància, tots els rengs no es desviava gens.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.