Lathyrus sativus L.

Argençola ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Guixes, també se'n feia abans, ara ja no en fan enlloc.

Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Guixa petita, no n'ha plantat mai.

Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Guixa petita, no n'ha plantat mai.

Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Guixa normal o grossa. Es fa pesat si en menges massa, però són bones si en menges de tant en tant. Les couen com les mongetes, si són de l'any es couen millor, si són velles els costa més (si l'aigua porta calç costa més que es coguin).
Observacions: En contraposició a l'altra varietat de la qual parlen, les guixes petites. Encara en planta! El Roca d'Igualada encara n'hi compra des de fa molts anys, en compra 200 o 300 quilos a l'any, i això que només en cou els divendres. Guarden la llavor de tota la vida. Pràcticament no cal adobar ni regar. Només tenen una pega, s'hi posa molt el corc (el mateix dels pèsols). Sempre hi ha sigut el corc, abans n'hi havia més. A vegades n'hi havia tant que totes tenien corc i ja no es podien aprofitar. Venien del camp plenes de corc. Ara les trien sobre la taula als vespres i les venen al Roca triades. Hi ha dos tipus de guixes, les normals i les petites. El Roca no en vol de petites. Les guixes es poden plantar durant tot l'hivern. Si es planten a primers de febrer no es corquen tan, troben que si es planten molt primerenques, al novembre, en fan més però també es corquen més. Per matar el corc es pot posar en bosses al congelador com amb les mongetes. Per plantar-les té una maquineta que les planta amb el multicultor, i les deixa colgades amb una roda (la va comprar a un poble per Molins de Rei). És la mateixa que fan servir per a plantar mongetes també.

Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Guixa normal o grossa. Es fa pesat si en menges massa, però són bones si en menges de tant en tant. Les couen com les mongetes, si són de l'any es couen millor, si són velles els costa més (si l'aigua porta calç costa més que es coguin).
Observacions: En contraposició a l'altra varietat de la qual parlen, les guixes petites. Encara en planta! El Roca d'Igualada encara n'hi compra des de fa molts anys, en compra 200 o 300 quilos a l'any, i això que només en cou els divendres. Guarden la llavor de tota la vida. Pràcticament no cal adobar ni regar. Només tenen una pega, s'hi posa molt el corc (el mateix dels pèsols). Sempre hi ha sigut el corc, abans n'hi havia més. A vegades n'hi havia tant que totes tenien corc i ja no es podien aprofitar. Venien del camp plenes de corc. Ara les trien sobre la taula als vespres i les venen al Roca triades. Hi ha dos tipus de guixes, les normals i les petites. El Roca no en vol de petites. Les guixes es poden plantar durant tot l'hivern. Si es planten a primers de febrer no es corquen tan, troben que si es planten molt primerenques, al novembre, en fan més però també es corquen més. Per matar el corc es pot posar en bosses al congelador com amb les mongetes. Per plantar-les té una maquineta que les planta amb el multicultor, i les deixa colgades amb una roda (la va comprar a un poble per Molins de Rei). És la mateixa que fan servir per a plantar mongetes també.

La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Durant la guerra es menjaven moltes guixes.
Observacions: Als anys de misèria i durant la guerra es van plantar moltes més guixes. Es deia que s'havien de plantar guixes. No sap ben bé quin era el motiu, no creu que produeixin realment més que els cigrons. Potser atipaven més o eren més nutritives (la senyora suggereix que els nutrients els portaven els cucs, perquè les guixes es corcaven molt). Molta gent se les havia de menjar a les fosques per les manies. En el mal de les guixes no hi creuen gaire, creuen que el provocaven les altres mancances, si de cas. De seguida es van deixar les guixes, perquè eren un símbol de misèria.

Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
Conservada dessecada a l'aire
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació animal
Observacions: Es feia tot a motes. Ho feien de matinada, a les quatre, perquè és quan s'arrenquen millor.

Santa Margarida de Montbui ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: Es feia tot a motes. Ho feien de matinada, a les quatre, perquè és quan s'arrenquen millor.

Sant Martí de Tous ~ Anoia
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Llegum cuit. Cal coure-les molt perquè són molt dures.
Observacions: Es recollia i conservava sec. Es deia que tenien moltes calories, però que tenien poques propietats. Que si en menjaven moltes agafaven el mal de les guixes. Hi ha qui deia que es devia a falta de vitamines. Durant i després de la guerra se'n va fer més perquè rendien molt. El blat que hi havia era més intervingut, en requisaven més durant el seu pas pel molí... Es van deixar de cultivar quan es va passar la època de la gana i el pa va esdevenir més assequible per tothom (durant molt temps va ser massa car). Els cigrons i les guixes es sembraven entre els ceps. Els llegums adoben i nitrogenen la terra, i per això feien rotació amb els llegums.

Castellfollit del Boix ~ Bages
Cuita en aigua
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Observacions: No les havia fet ningú durant molts anys. El Grau en va tornar a fer darrerament. Ja les troben bones. Ara electrificat, perquè hi ha massa senglars, els agrada massa.