Verbenàcies
Lippia triphylla (L'Hér.) O.Kuntze
Hi ha 126 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis
126 coincidències amb els filtres actuals
Argençola ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Argençola ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Hi havia moltes herbetes que feien sevir per a fer ratafia, la nit de sant Joan abans de sortir el sol. Començaven en un hort i anaven seguint per a trobar totes les herbetes: menta marialluïsa, nous tendres, fulla de canya, capferrades... moltes plantes, però no ho recorda. La ratafia, la feien amb esperit de vi, i ho tenien 40 dies a sol i serena. La feia ell, agafava el que trobaven. N'havien fet molta.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Copons ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Si se'n posa alguna al menjar també és bona.
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Si se'n posa alguna al menjar també és bona.
Copons ~ Anoia
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Si se'n posa alguna al menjar també és bona.
Condiment
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Si se'n posa alguna al menjar també és bona.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Feien vi místic a casa seva, fins fa dos anys en feia: 16 litres de vi, per cada litre de vi hi posava mig petricó d'esprit (1 petricó = 250 ml). Ha de ser vi verge, que no hagi bullit al cup. Ho posava dins la bota, i al cap d'un parell de dies hi posava un farcellet de marialluïsa i al cap d'uns dies ja es podia beure, era molt bo, s'assembla a la mistela, a casa sempre n'havien fet.
Beguda preparada amb vi
Part de la planta: Fulla
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Feien vi místic a casa seva, fins fa dos anys en feia: 16 litres de vi, per cada litre de vi hi posava mig petricó d'esprit (1 petricó = 250 ml). Ha de ser vi verge, que no hagi bullit al cup. Ho posava dins la bota, i al cap d'un parell de dies hi posava un farcellet de marialluïsa i al cap d'uns dies ja es podia beure, era molt bo, s'assembla a la mistela, a casa sempre n'havien fet.
Peralada ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La posen a la ratafia.
Observacions: La tenen plantada a l'hort.
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Part aèria
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La posen a la ratafia.
Observacions: La tenen plantada a l'hort.
Avís. No ens responsabilitzem de cap conseqüència que pugui tenir la utilització de les preparacions que consten en aquesta base de dades.