Miristicàcies

Myristica fragrans Houtt.

Hi ha 58 reports d'usos alimentaris per aquest tàxon. Veure municipis




58 coincidències amb els filtres actuals

Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Copons ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Per Sant Joan feien ratafia, ara ja no. Anís sec, sucre, un parell o tres de nous tendres, un parell de pinyes verdes de pi blanc, canyella, marialluïsa, camamilla, menta, tarongina, ruda, mata, i més herbes que ja no recorda. També hi posava nou moscada i cafè en gra. Ho deixaven a sol i serena ben tapat perquè no s'evapori, uns 30 o 40 dies.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
Calaf ~ Anoia
Beguda preparada amb licor
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Ratassia. Agafar quatre litres d'anís ben dolç i posar-hi mig quilo de sucre i les següents herbes: comí, matafaluga, til·ler, timó, herba cuquera, sempreviva, menta, malves, marialluïsa, camamilla, herba de Sant Joan (pericó), cireres, un tros de canyella en rama, anís estrellat, uns grans de cafè, un tros de pela de llimona, mitja nou moscada, una mica de pinya de pi i nous verdes. Ho posem tot en una garrafa a sol i serena uns 15 dies. Després traiem les herbes i ho colem amb un drap blanc. Es fa per Sant Joan, en lluna vella.
Observacions: Traducció del Marc de la recepta escrita per la Maria el 2 de juny del 2014. La tradició ve de la seva sogra.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
La Pobla de Claramunt ~ Anoia
No consta el mode de preparació
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Vi místic. Porta nou moscada, clavell, clau, anís estrellat, comí, vainilla, poniol, menta del carmel (no hi posaven menta del cargol, sinó menta del carmel, més dolça) i sobretot alcohol. Agafen vi most, és a dir, most, i s'hi afegeix la seva proporció d'alcohol, i aleshores atura la fermentació i queda dolç. Ho posen a la bota del celler i hi posen totes les herbes i espècies en una bosseta de malla, ho deixen dins del vi entre 10 dies i un mes, i després ho treuen i ja té el gustet aquest especial. Hi posen un litre d'alcohol per set litres i mig de most. Sempre queda diferent, perquè la proporció d'herbes és a ull, s'ho prenien els diumenges, com a postres per a acompanyar les galetes i vi místic, eren les postres del diumenge.
Observacions: Diu que a casa seva quan va néixer ja en feien, n'han fet tota la vida, i diuen que hi ha altres cases on també en feien.
Peralada ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La posen a la ratafia.
Observacions: La compren.
Saus ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: La posa a la ratafia.
Observacions: La compra.
Ventalló ~ Alt Empordà
Beguda preparada amb aiguardent
Part de la planta: Llavor
Destinació: Alimentació humana
Descripció: Es posa a la segona etapa de la ratafia.

Més informació en aquesta web sobre Myristica fragrans Houtt.

Noms populars Usos medicinals Usos alimentaris Altres usos Efectes nocius o tòxics Altres observacions Inventari de begudes

Més informació a altres webs externes per Myristica fragrans

Flora Catalana Imatges Flora Catalana WikiSpecies Imatges Wikimedia